Dolors Monserdà (Barcelona, 1845-1919), autora de la primera novel·la escrita en català per una dona (“La Montserrat”, 1893), ha estat fins ara una escriptora poc coneguda, llegida i apreciada només pels historiadors de la literatura, o en alguns cercles feministes. Amb motiu del centenari de la seva mort, l’Institut Català de la Dona està organitzant un Any Dolors Monserdà, amb la voluntat de treure-la de l’oblit, fer-li homenatge i donar a conèixer la seva obra. La seva comissària serà l’escriptora terrassenca Marta Pessarrodona, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’aquest any.
per les “obreres de l’agulla”
Dolors Monserdà va ser una escriptora prolífica, que ha deixat una obra extensa i que va tocar molts gèneres (poesia, novel·la, narrativa curta, teatre, crítica literària, assaig) i també una activista feminista i social. L’any 1910 va crear el Patronat d’Obreres de l’Agulla, que oferia borsa de treball, assistència mèdica gratuïta o fils i roba a preu de fàbrica a les que, en el seu domicili, cosien per a altri, en duríssimes condicions laborals, en una Barcelona en què la industrialització havia fet entrar les classes benestants en una vida de luxes desmesurats.
Monserdà també impulsà la Lliga de Compradores, que animava a les dones perquè no compressin en establiments que s’abastien amb productes que eren fruit de la seva explotació, i fins i tot en publicava llistes. L’escriptora va fer conferències sobre l’explotació laboral de les dones, sobretot les cosidores que treballaven a preu fet, i la manera de posar-li límits, i aquest és el tema de la seva novel·la més coneguda i llegida, “Maria Glòria”.
“Com a comissària intentaré que es valori tot: l’obra literària, la seva acció social, el seu periodisme (també hi escriu molt, a la premsa)”, va explicar Marta Pessarrodona a la presentació de l’Any Dolors Monserdà, fa uns dies, a Barcelona.
Pessarrodona creu que Monserdà és tan important en la història de la literatura catalana com en la del feminisme. I recorda que l’any 1907 publicà “El feminisme a Catalunya”, un llibre absolutament pioner, “i ens hem d’esperar fins al 1968, quan Maria Aurèlia Capmany treu ‘La dona a Catalunya’, per tenir un nou estudi complet sobre el tema. Pel mig, hi ha hagut dues dictadures, la Guerra Civil i les dues mundials”. Moltes de les edicions de Monserdà, entre elles tots els llibres sobre feminisme, són ara buscades peces de bibliòfil. Pessarrodona reconeix que “estic esperant amb candeletes la reedició d’ ‘Estudi feminista (Orientacions per a la dona catalana)’, de 1909, que només el tinc en fotocopies”.
La recuperació de Dolors Monserdà va començar, de fet, el març amb la reedició en un volum, de l’editorial Adesiara, de dues de les seves novel·les: l’abans esmentada “Maria Glòria”, i “No sempre la culpa és d’ella”, que protagonitzen una dona educada per a la feina i l’estalvi, i el seu marit, que pertany a una Barcelona que sempre estira més el braç que la màniga. Ambdues novel·les són de l’any 1917.
