Els estrets carrers de llamborda que es troben darrere de l’església de San Francisco, en el casc vell de la capital de Bolívia, La Paz, conformen el conegut com a Mercat de les Bruixes, que aacull una infinitat de beuratges, amulets i ungüents naturals per a calmar tant els dolors del cos com els de l’ànima.
Les venedores s’apoderen dels carrers pròxims a l’església de San Francisco, on es troba el Mercat de les Bruixes, i exposen els seus productes en les voreres omplint-les de vius colors, pels tèxtils i els amulets que asseguren que atrauran millors dies, a més dels centenars de fetus de flama penjats que serveixen d’ofrena per a la Mare Terra.
Aquest peculiar mercat és un dels llocs més visitats pels turistes i acaba de ser declarat pel Concejo Municipal de La Paz com a Patrimoni Cultural Immaterial de la ciutat andina, per la seva importància per al coneixement i les pràctiques ancestrals que conserva.
Els carrers dels desitjos
"Aquest és un lloc per a venir a desitjar, amb fe i convicció, la qual cosa un vol dir aconseguir", explica la venedora Flora López, que ha vist recórrer aquests carrers a milers de turistes i locals durant trenta anys.
Aquesta és la clau i l’ànim, segons la venedora, amb el qual un ha de transitar aquests corriols: amb fe i ganes d’aconseguir el que el cor desitja, perquè la diversitat d’amulets, beuratges, perfums i ungüents que ofereixen facin efecte.
Les venedores tenen beuratges per a atreure l’amor veritable; pólvores "màgiques" per a oblidar alguna pena o en ser no correspost i fins i tot amulets per a dir la sort o tenir més diners, millorar la salut o revertir un malefici.
Com les pólvores de pusanga, una planta que si s’ingereix una vegada al dia ajudarà a seduir a la persona desitjada, o les "pólvores de llengua de gos", que serveixen per a conquistar a moltes dones o homes, o la "mel de l’amor", de la qual s’espera el mateix efecte.
Hi ha també una diversitat d’espelmes fetes de cera de diferents colors per a atreure l’energia que un necessita i també perfums que ajuden a aconseguir diners, èxit o bona sort.
Els més comuns són els amulets fets en ceràmica amb diferents formes, com la silueta d’una dona per a atreure la fertilitat, un sol per a obtenir major energia, el mussol per a millorar els estudis o el còndor per a emprendre un viatge.
També hi ha collarets i clauers fets de llavors com el "wayruru", que atreu la bona fortuna si s’usa amb freqüència, entre altres objectes que allunyen les enveges i els maleficis.
Un dels més cridaners és una caixa que assegura tenir les pólvores dels budells del diable que ajuda, segons diuen els qui l’ofereixen, a allunyar-se del "vici de l’alcohol".
López assegura que propis i estranys arriben a la seva botiga per a comprar aquests remeis i fins i tot molts tornen per a agrair-li, "perquè la seva situació s’ha revertit i van aconseguir complir els seus desitjos".
Sens dubte el més requerit per homes i dones és l’amulet que atreu l’amor o el que millora la virilitat i la fertilitat, segons la veterana comerciant.
Els "dolços" per a la mare Terra
A més de desitjar, també a aquest mercat es comprarà "dolços" per a ofrenar a la Pachamama o Mare Terra i agrair-li o demanar-li prosperitat.
El que més sorprèn als estrangers són els fetus de flama disecados, que estan penjats en la majoria dels llocs d’aquest peculiar mercat.
El fetus de flama, producte d’un avortament natural, segons López, és una part essencial en les ofrenes que es fan a la Mare Terra que va acompanyat de diferents llanes de colors i dolços en forma de cases, actuacions, llibres o diners, que són part de la "taula" d’agraïment.
La venedora va contar que aquestes "taules" per a la Pachamama es cremen perquè tots aquests dolços arribin a la Mare Terra o s’enterren per a demanar-li permís, per exemple, quan es comença una construcció i així evitar accidents.
Aquestes ofrenes a la Pachamama són una pràctica ancestral que encara es conserva i que majorment es realitza a l’agost, considerat el mes de la Mare Terra.
La medicina tradicional
Les dones que embenin diferents tipus de plantes medicinals i ungüents fets sobre la base d’elles es coneixen popularment com "chifleras" els qui, amb els seus coneixements, poden curar des d’un constipo fins a un arravatament.
Elles compten amb plantes com la camamilla, la wira wira o l’eucaliptus, que ajuden a combatre els resfríos, però també tenen flors de les quals es fan mats quan el "ajayu" – ànima en aimara- marxa producte d’un esglai o un arravatament.
A més venen una diversitat d’ungüents fets per exemple sobre la base de greix de mula, per al dolor d’ossos; la moringa, que serveix per a prevenir tota classe de malalties; la sarsa per al dolor dels ronyons i fins i tot sábila, per a evitar la caiguda del cabell.
També ofereixen safates amb diverses plantes per a donar-se un bany i així allunyar les malediccions, i preparats especials per a revertir la fortuna.
En el mercat també estan els yatiris, savis aimares, que estan disposats a llegir la sort en fulles de coca o en naips per a conèixer la fortuna.
Patrimoni de La Paz
El Concejo Municipal de La Paz recentment va declarar aquest mercat com a Patrimoni Cultural Immaterial de la ciutat andina, per la importància dels seus components, com els sabers i coneixements ancestrals d’ofrenes i rituals per a la Mare Terra, igual que pel vast coneixement de la medicina tradicional.
El valor històric, cultural i social d’aquest lloc, on es manifesten els coneixements ancestrals sobre la naturalesa i l’ésser humà, motiven aquest reconeixement al Mercat de les Bruixes a l’entorn del popular carrer Sagárnaga. Els racons colonials, les aromes a encens, la diversitat de tèxtils i colors li donen a aquest racó de La Paz un aire místic i únic on s’uneix la tradició i la fe en la millor fortuna.
Compradors als carrers del Mercat de les Bruixes a La Paz, un dels atractius de la capital andina. Els clients valoren els sabers i coneixements ancestrals d’ofrenes i rituals per a la Mare Terra, com el vast coneixement de la medicina tradicional.
La curiositat
8.348, són els quilòmetres que hi ha des de Terrassa
L’apunt
La Paz és al departament del Cessar, en l’àrea metropolitana de Valledupar, la capçalera municipal de la qual és Robles. Compta amb una població d’al voltant de 25.000 habitants i alberga una seu de la Universitat Nacional de Colòmbia. L’economia del municipi es basa en el rebost agrícola amb els cultius de cafè, canya de sucre, ceba i el cacau. També es destaca el bestiar boví i es coneix com el municipi de les "almojábanas" per ser tan exquisides en aquesta part del departament.
