Una nova polèmica esquitxa aquests dies l’inici de mandat de l’equip de govern que dirigeix l’alcalde Jordi Ballart. Es tracta de les atribucions que tindrà durant aquest mandat la junta de govern i que fins ara corresponien al ple municipal. És a dir, decisions que entre 2011 i 2015 es prenien al plenari ara es decidiran a la junta de govern prèvia discussió a les corresponents comissions informatives. Ens podríem preguntar: això és bo o és dolent? És legal. Si seguim insistint en la pregunta direm que és diferent i si hi insistim més encara conclourem que no, que no és més bo del que hi havia fins ara.
Si hem defensat la composició del ple municipal durant els quatre darrers anys és perquè un govern en minoria i una oposició ferma i activa han generat una dinàmica política inaudita a Terrassa des dels primers ajuntaments democràtics l’any 1979. La feblesa de l’equip de govern va permetre influir, debatre i donar visibilitat a assumptes que d’altra manera hagués estat impossible. Tots sabem que, si no hagués estat per aquest govern en minoria, si no hagués estat per la capacitat d’influència de l’oposició, el debat de l’aigua mai, mai, hagués acabat amb la municipalització del servei. És un exemple segurament extrem, però molt il·lustratiu. Al ple s’ha parlat de tot i força i per això ha estat un mandat enriquidor, fallit en molts aspectes, però certament enriquidor per a tots, per als partits, per a les entitats i per a la ciutadania en general.
Si aquesta dimensió d’àgora ciutadana que havia assolit el ple municipal perd part de la seva musculatura, no podem dir que estiguem davant d’una bona notícia. És cert, el reforç de les competències de la junta de govern és legal i segurament permetrà augmentar-ne (tampoc serà tant) l’eficiència, però la reflexió és ben simple, i què? També es pot adduir que amb una majoria absoluta no és necessari perdre massa el temps al ple municipal. No seria un argument feliç i més val ni comentar-lo.
El ple ha de mantenir i fins i tot reforçar la seva condició institucional i solemne de lloc de trobada ciutadà, d’espai en què es parlen les coses de la comunitat, on es culminen l’acció i les decisions polítiques que es prenen a la ciutat. Una comissió informativa no és un ple i ja no es tracta que les noves competències de la junta de govern siguin més o menys importants, sinó del valor simbòlic de la decisió. Hem de valorar encara si la mesura de traslladar els plens a les 9.30 del matí de l’últim divendres de mes és bona o no i també valorarem si hi ha pèrdua de continguts, però a primera vista no sembla positiu.
