El nou mandat municipal ha arrencat amb dures crítiques de l’oposició vers l’actitud de l’equip de govern. PSC, Cs i Junts denuncien que TxT i ERC estan fent servir la seva majoria absoluta per buidar el ple de contingut i minimitzar els debats en benefici d’una suposada celeritat en la tramitació dels assumptes municipals.
La nova composició del ple, arran dels comicis del 26 de maig, no només ha suposat un canvi de cares i partits, sinó també en la manera de gestionar els assumptes públics. Venim d’un mandat amb un govern en minoria (primer amb una coalició de PSC i Junts i després amb els nou regidors socialistes en solitari) i una oposició molt forta que ha tingut prou poder per condicionar l’acció de l’executiu. Ara, aquest escenari s’ha girat per complet. El bipartit suma quinze regidors i l’oposició s’ha quedat amb dotze edils sense capacitat d’influència.
Aquest nou equilibri de forces s’ha traduït ràpidament en una nova manera de funcionar. El bipartit ha passat a la junta de govern totes aquelles competències que l’oposició va forçar desar-hi al ple. La llei li permet fer-ho, però l’oposició considera que és una manera de "segrestar el debat ciutadà", en paraules de Javier González, de Cs. Aquest assumpte ja va centrar bona part de la discussió que es va viure al primer ple del mandat. L’oposició insisteix que "això no és ser transparents".
El regidor del PSC Marc Armengol concreta que els temes que ara s’obviaran al ple no són menors, sinó de gran impacte polític. Per exemple, a partir d’ara la junta de govern serà l’encarregada d’exercir les accions administratives i judicials en matèries de la competència del ple. Això implicarà que les decisions que es prenguin a partir d’ara sobre el procés judicial en què continua immersa la polèmica municipalització de l’aigua no es debatran al ple. "Després de quatre anys portant al ple nombrosos expedients de la municipalització de l’aigua, ara, el ple no veurà com continua el procés als jutjats", es queixa Armengol, que si bé és conscient que sí que es podrà tractar el tema en comissió informativa, com assenyala el govern, considera que el debat plenari "aporta un grau més de transparència".
"Involució en transparència"
La junta de govern també s’ha delegat la competència en l’alienació de patrimoni. Miquel Sàmper, president del grup municipal de Junts, explica que això significa que qualsevol operació de compravenda d’immobles municipals no tindrà el ressò del ple. "Si el govern es vol vendre els pisos públics de Torre-sana o el Vapor Universitari, per posar un exemple, ho podrà fer sense que hi hagi debat", critica. Sàmper denuncia que l’executiu argumenta que amb aquestes mesures "pretén tenir més eficàcia i rapidesa, però això en política és molt delicat si porta implícit la sostracció del debat públic".
Armengol afegeix que tampoc hi haurà l’altaveu de ple en l’adjudicació de concessions sobre edificis municipals. Per exemple, "no podríem dir res si el govern decidís posar un restaurant a la Masia Freixa". Per Javier González, totes les concessions administratives i concursos haurien de passar pel ple perquè "el focus, en una administració local, està en el ple".
El PSC admet que les competències que ara s’atribueix la junta de govern estan contemplades a la Llei de Bases de Règim Local, però considera que suposen un pas enrere respecte dels avenços en transparència fets el mandat anterior. "Havíem fet esforços molt importants per esdevenir una administració molt transparent, incloent-hi la redacció d’un nou Reglament Orgànic Municipal (ROM). Ho vam fer amb diàleg i la participació de tots els partits, però veiem que ara patirem una involució", es queixa.
