És interessant observar que una de les primeres decisions del nou govern municipal vinculada amb una promesa electoral explícita hagi hagut de ser retirada fins a nova ordre. Parlo, és clar, de la decisió de posar en marxa la policia de barri, una vella aspiració de la ciutat, i particularment de les associacions de veïns i de comerciants. Encara el 21 de juny es presentaven les primeres accions del nou govern de TxT i ERC i aquesta era la segona prioritat.
No entraré ara en el fons de la qüestió i la conveniència o no de tenir policia vinculada als barris, és a dir, a la seva gent. Una policia que la conegui, que sàpiga detectar comportaments sospitosos i que faciliti i acompanyi les actituds cíviques i solidàries. El sentit comú -tot i que no sempre és una bona guia- fa pensar que alguns conflictes de convivència es podrien resoldre abans de fer-se més grans, o que es podrien resoldre alguns temes de neteja.
En canvi, allò que sí que m’interessa és el fet que el govern municipal hagi començat havent-se d’empassar una promesa electoral. No ha estat l’única, si més no per a ERC, que ni des del govern no ha pogut penjar la pancarta que reclamava a Alfonso Vega. Però, en aquest cas, és significativa la raó de la retirada. Perquè, ras i curt, darrera la protesta del sindicat de la policia hi ha la queixa pel fet que alguns policies ara motoritzats haurien de descavalcar de la moto i anar a peu.
El primer que cal destacar -tot i que confesso que no em sorprèn gens- és que un policia pugui trobar “degradant” haver d’acostar-se a la ciutadania i anar a peu. Diu que, quan tinguin nous policies, ja ho encarregaran als acabats d’arribar. La policia de barri com a novatada, doncs. Com a ciutadà, el que trobo degradant és que fins i tot pel parc de Vallparadís les poquíssimes vegades que hi he vist policia municipal patrullant hagi estat dalt d’un vehicle de quatre rodes i que l’amonestació que vaig observar la fessin sense ni baixar del cotxe. De policia als carrers, n’he vist en tota mena de vehicles a diverses ciutats del món. A peu, en segway, en bicicleta€ i potser aviat en veurem en patinet. El vehicle està -o hauria d’estar- en funció del servei, i seria raonable veure policia al parc -i acabar d’una vegada amb els gossos deslligats- a peu o en bicicleta, posem per cas. Però, pel que sembla, una moto o un cotxe amb sirena és tant o més que un galó a la solapa o una medalla al pit.
També sorprèn que sigui un sindicat qui estableixi criteris de seguretat pública i no el cap policial o el responsable polític. Les circulars que es van enviar a la policia municipal advertint del canvi de model han quedat sense efecte en quatre setmanes. Diu el responsable sindical que “enmig de l’any no es poden fer canvis si no hi ha una urgència”, i afegeix que “una promesa electoral no és una urgència”. Renoi! I que primer s’han de redactar les bases per a aquestes places€ Total, que per governar s’ha de demanar permís als subordinats, i això en un organisme jeràrquic com és la policia.
Finalment, no es pot dir que Ballart o Albert siguin novells a la casa. Si van prendre la decisió és que l’havien estudiat i que creien que ho podien fer. Però han topat amb la realitat. Al final, els polítics acaben administrant la pressió que fan els diversos poders fàctics. Siguin sindicats, ONG, associacions de veïns, grans empreses o qui sigui. En un cert sentit -en aquest cas és pertinent la metàfora-, sembla que és el govern qui acaba fent de guàrdia urbà -a peu-, ordenant el trànsit de pressions dels poders fàctics de tota mena que circulen per l’Ajuntament.
