Albert Roca, nascut a Granollers fa 56 anys, porta tota la vida lligat al futbol. Ha estat jugador de diferents equips, i tècnic del Barça entre 2003 i 2008 formant part del cos tècnic de Frank Rijkaard, amb qui va guanyar la Lliga i la Champions. Amb el tècnic holandès va treballar al Galatasaray turc i a la selecció d’Aràbia Saudita. Després, ja en solitari, va entrenar la selecció del Salvador i el Bengaluru indi.
Albert Roca va visitar fa unes setmanes el Campus Dani Olmo a Terrassa. Com està veient l’evolució del jugador terrassenc?
No voldria posar-me cap medalla ara, però quan va sortir a Croàcia jo ja pensava que ho faria bé. I s’ha complert. Ara, amb 21 anys, té una gran experiència a primer nivell amb un equip que és campió del seu país, on ha tingut continuïtat. Ara ha de seguir aquesta progressió jugant, sense mirar el tema econòmic. A la banqueta no s’aprèn res. Ningú sap el seu sostre.
Vostè és un exemple de persona que s’ha guanyat la vida amb el futbol encara que hagi estat lluny de casa. I que ha demostrat que a fora del Barça, per exemple, tampoc fa tant fred.
En aquesta professió s’ha de ser humil. Tots tenim el nostre passat, però el futbol és molt global i un es pot guanyar la vida en qualsevol lloc. He tingut moltes experiències després d’estar cinc anys al Barça i no s’acaba aquí el futbol. Pots gaudir del que t’agrada en molts llocs.
Amb què es queda de les experiències que ha viscut lluny de Catalunya?
Vaig aprofitar algunes de les experiències del Frank Rijkaard, un gran entrenador de qui vaig aprendre molt. Després he pogut aprendre per mi sol en altres països on els registres del futbol són diferents.
Ara s’ha pres un any de descans.
Ho necessitava. Això et permet mirar enrere i valorar el que has fet bé i el que pots millorar. I es tracta d’aprendre dels altres, mirar molts partits i no parar mai pel que fa a coneixement. Però ara ja estic obert a tornar a treballar en el món del futbol.
La selecció espanyola sub-21 va guanyar fa unes setmanes el títol europeu. I sense cap jugador del Barça. El sorprèn aquesta realitat?
És un detall per fer-s’ho mirar. És de les poques vegades que s’ha produït aquesta situació. I et preguntes què està passant al Barça perquè l’únic jugador de la seva pedrera, que era el Dani Olmo, ni estigui en el club en aquests moments. La gent que mana en el Barça ha de fer una anàlisi molt profunda del que està passant.
Quines són les seves conclusions al respecte?
Entenc que no s’estan donant les oportunitats al primer equip com es feia abans. Des del Sergio Roberto cap jugador s’ha consolidat al primer equip. S’ha descuidat una de les característiques del Barça, que és tenir gent del planter. Se’ls ha de donar oportunitats.
Vostè va formar part del cos tècnic capitanejat per Frank Rijkaard. Té la impressió que aquella etapa ha estat poc valorada, encara que va significar la tornada a la dinàmica guanyadora?
La gent que entén de futbol sempre ha valorat la feina d’una etapa en la qual vam sortir de la foscor. L’equip tenia grans jugadors, amb Ronaldinho com a màxima expressió. I van canviar un club que estava en crisis a convertir-ho en un Barça que va iniciar una etapa ben diferent que fa molts anys que està amb els millors. Aquest equip no ha de perdre mai la seva identitat, la seva personalitat que comença amb l’arribada de Cruyff. Això no es pot perdre, el Barça no pot canviar, es guanyi o no es guanyi. Perquè no podem ser un equip qualsevol.
