Per a aquesta meva primera col·laboració amb el Diari, permeteu-me que em presenti breument: sóc un professional del desenvolupament del talent humà en les funcions de cadena de subministrament (Supply Chain), amb 26 anys d’experiència (16 com a directiu en multinacionals i 10 addicionals com a assessor freelance).
L’aprenentatge continu forma part del meu ADN des de petit, ja que sempre he tingut claríssim que més val una bona actitud de superació i millora contínua que grans habilitats/aptituds concretes. Focalitzant-nos en l’actitud, està confirmat que s’assoleixen millors resultats al llarg de la llarga carrera que és la vida, ja que les aptituds es van adquirint i renovant contínuament gràcies a la nostra curiositat associada a una actitud positiva de millora contínua.
A partir d’aquí, us repto a tots/totes a llegir els següents paràgrafs amb una mirada crítica i sortint de la vostra zona habitual de confort, que de vegades impedeix que ens obrim a plantejaments diferents dels de les nostres creences.
Veient com està evolucionant de ràpid el món, permeteu-me que us comparteixi una de les meves grans ocupacions actuals: comprendre la relació entre l’exponencial tecnologia que ens fa avançar ràpidament com a raça humana i la creixent necessitat paral·lela d’actualitzar permanentment els nostres coneixements i competències personals per adaptar-nos-hi.
La clau de volta de tot és l’educació i la millora contínua individual que abans comentava. En l’actitud del propi individu es troba la solució per adaptar-se de forma àgil i veloç a tot el que està passant al seu voltant, assegurant així la seva contínua vàlua personal i professional per a la societat a què pertany.
Per això és absolutament necessari que es sincronitzin esforços pedagògics des de totes les institucions públiques rellevants en l’àmbit econòmic i empresarial (governs, ajuntaments, universitats, escoles i cambres de comerç, entre altres), per tal de fomentar la curiositat, eliminar l’aversió als canvis i premiar les iniciatives innovadores que ens permetin avançar com a espècie.
Mantenir l'”statu quo” i situar les societats en una zona de confort han servit com a recepta en una època passada de progrés sostingut i canvis progressius, però en l’actual època de canvis exponencials i tecnologia que supera l’imaginable per a la majoria de mortals és necessari que fem un pas endavant i prenem més riscos. No s’hi val en el re-sabut “no ho toquis que ara funciona”.
Justament la setmana passada, el multimilionari Elon Musk, conegut per ser el fundador i propietari de Tesla, ha presentat el seu nou projecte denominat Neuralink, que consisteix en la connexió del cervell humà a un ordinador, permetent així que algunes àrees internes del nostre cervell es comuniquin directament amb l’exterior.
Com qualsevol canvi tecnològic pot tenir punts positius, ja que podria ajudar persones que han perdut les capacitats de sentir-hi, parlar o bellugar-se a recuperar-les de forma artificial, però també tindria la seva vessant negativa. Imaginem els potencials controls, regulacions i alertes que caldrà establir per evitar que algunes persones poguessin controlar-ne altres amb aquests sistemes, en un clar acostament a famoses pel·lícules de ciència ficció, com per exemple “Matrix”.
Per tancar el cercle, torno al nivell d’educació individual: el que més ens protegeix és el nostre actiu educatiu i la nostra pròpia capacitat d’interpretar i decidir sobre aquests temes. Si altres poden decidir per nosaltres, aleshores assumim més riscos.
Per tant, em sembla clar que una òptima gestió d’aquesta potencial connexió directa entre el cervell de l’ésser humà i els ordinadors serà un dels grans reptes de la humanitat en les properes dècades, amb tots els reptes ètics, jurídics, polítics i socials que implica.
Deixeu que acabi la meva reflexió d’avui amb una famosa frase del gurú empresarial Jack Welch, ex-CEO de General Electric, un referent per al tema dels canvis i la contínua necessitat de saber adaptar-nos-hi: “Si la taxa de canvi a l’exterior és més gran que a l’interior, aleshores el final és a prop”.
En cas de dubtes penseu en empreses com Kodak, Nokia, Daewoo o Sega que ja no hi són perquè justament no es van saber adaptar als canvis tecnològics i innovacions que van sorgir.
Evitem que ens passi això a nosaltres com a persones, societat i com a planeta.
Es tracta en definitiva de no tenir por dels avenços tecnològics, sinó de proactivament gestionar-los des de la curiositat inicial, una posterior anàlisi dels seus pros/contres i un sincronitzat esforç d’implementació que ens dugui a millorar tots plegats com a societat global. L’educació i desenvolupament del talent sempre serà la nostra clau de volta.
Bon estiu a tothom!
miquel.serracanta@solutionsdecisions.com
