Els preparatius per a la construcció d’una promoció d’edificis en un solar de Badalona ha tret a la llum les restes arqueològiques d’una vila romana, situada en els suburbis de l’antiga Baetulo, dedicada a la producció i exportació de vi per tot l’Imperi.
Es tracta d’un jaciment de més de 2.600 metres quadrats localitzat en el terreny que ocupava l’antiga fàbrica tèxtil L’Estrela, en el qual hi ha projectades 369 habitatges i una nova escola i les obres de la qual podrien començar en 2021 en funció de com avancen els treballs arqueològics.
Tal com va explicar ahir durant la visita l’arqueòloga del Museu de Badalona, Clara Forn, el descobriment mostra un "espai productiu" semblant al que actualment seria una "masia" i en la qual "els amos no vivien directament, sinó que la controlaven, encara que poguessin tenir una o dues habitacions".
El conjunt el formen els espais on es trobaven les premses de vi, diferents tipus de dipòsits, a més de les sitges on s’emmagatzemaven grans i on es macerava el vi.
"També hem trobat un altre espai pròxim a la vila que seria un magatzem i un espai de dolies -contenidors ceràmics per a fermentar el vi- on es faria la maceració, els treballs de reparació i fins i tot on podrien dormir els treballadors d’aquesta explotació agrària", va continuar Forn.
Segons l’arqueòloga, un dels aspectes més destacats del jaciment és una inscripció de pedra amb el nom "Porcius" que han relacionat amb Marcus Porcius, un gran productor local lligat a la ciutat romana de Baetulo -antiga Badalona- que es dedicava a comerciar per tot l’Imperi entre finals del segle I aC i inicis de l’I dC.
Significat
Tal com va detallar el director de la intervenció arqueològica, Iñaki Moreno, aquest empresari romà manava marcar amb el seu nom àmfores que han sigut trobades pel litoral francès, a Roma i fins i tot a Londres, la qual cosa posa en relleu tant la importància de la seva figura com la possibilitat que Baetulo fóra el lloc des d’on operava.
Per aqueix motiu, va explicar, "les restes dels fonaments d’aquesta vila mostren el moment en el qual aquesta s’enriqueix, es monumentalitza i es converteix en potència econòmica gràcies a l’exportació de vi".
Una altra de les peces clau de l’excavació i que també passarà a formar part del patrimoni del museu de la ciutat és un cresol amb forma de "reciario" -gladiador romà-, una "peça única" que es contrastarà ara amb les poques oposades a Roma perquè experts internacionals avaluen el seu significat.
"També ha eixit molt de material que ens ha donat informació tant de l’època romana com d’unes altres que no teníem pràcticament coneixement, com la moderna i la medieval", va assenyalar Forn.
Les obres van començar el passat octubre, impulsades per la Generalitat i per l’Ajuntament com a pas previ a la urbanització després que en 2012 es fes una primera excavació amb la qual van constatar la possibilitat de trobar restes arqueològiques, hipòtesis que estudien des de 2008.
La previsió és que els treballs acaben a la fi d’agost, quan els experts valoraran què pot conservar-se o traslladar-se a un espai protegit perquè pugui construir-se la promoció de pisos projectada, ja que, a diferència del centre de Badalona, aquest solar no està protegit.
"Ara el Museu de Badalona i el Departament de Cultura de la Generalitat han de determinar què cal fer amb el que s’ha trobat, si tapar-lo o si s’ha de traslladar", va indicar el secretari general de Territori i Sostenibilitat, Ferran Falcó.
L’alcalde de Badalona, Àlex Pastor, va destacar "la magnitud de l’explotació agrícola" trobada i va asseverar que "sembla que la Baetulo romana continua donant nous fruits i potser estava pràcticament a l’altura de Barcino", antiga ciutat romana de Barcelona.
