Diversitat, modernitat i liberalisme són només part de la carta de presentació amb la qual Tel Aviv cerca captivar a milers de turistes que arriben després del festival d’Eurovisió i que gaudiran, entre d’altres coses, de les seves platges, gastronomia i vida nocturna.
Els turistes que van visitar Tel Aviv amb motiu del Festival d’Eurovisió convençuts que els resultaria difícil recórrer aquesta petita ciutat, estaven equivocats. Aquesta urb costanera, una de les principals d’un país minúscul com Israel, pot semblar fàcilment abastable, però la cultura, intensitat i varietat d’atractius amb els quals compte demostren el contrari.
No és casualitat que cada vegada més aerolínies inaugurin noves rutes unint més ciutats amb Tel Aviv, sent TAP Air Portugal i Ryanair les últimes, sumant connexions amb Lisboa i Viena, i Nuremberg, respectivament.
Segons xifres oficials, tant la ciutat com el país superen cada any des de fa ja un lustre el rècord de turistes, alguna cosa que no només es relaciona amb l’aparent calma quant a la seguretat, sinó també amb el veloç creixement en infraestructures, tecnologia i varietat cultural.
"Alguns tenen al cap la idea que com vénen a Orient Mitjà es trobaran amb un lloc tibant i gent en camell", explica Donen Liberson, guia turístic resident en Tel Aviv, qui assegura que, per contra, es queden sorpresos.
"Quan es troben amb carrers com el Rothschild Boulevard i veuen el desenvolupament tecnològic, la gent treballant amb els seus ordinadors en bonics cafès i manejant-se en bicicletes i monopatines elèctrics, queden impactats", afegeix. Aquesta diferència entre expectativa i realitat és tal vegada una de les descripcions més recurrents dels qui la visiten, amb l’agregat de la seguretat com a gran fantasma històric d’Israel.
Alguna cosa que Eytan Schwartz, director executiu de Tel Aviv Global, la branca de la municipalitat que s’ocupa de turisme internacional, emmarca en el passat i apunta a un canvi de percepció per la seguretat que es respira a la ciutat i l’amenaça global del terrorisme a Europa.
El passat 23 d’abril es van complir dos anys de l’últim atac en Tel Aviv, coneguda a Israel com una "bombolla", sobretot en relació al conflicte amb els palestins i la tensió percebuda en altres parts del país.
Aquell incident va deixar quatre ferits, cap de gravetat, i caldria remuntar-se a juny de 2016 per a trobar l’últim atac que va deixar víctimes mortals, que va ser el tiroteig en el mercat de Sarona, on quatre israelians van morir i 17 van ser ferits. "A vegades em pregunten abans de venir si han de tenir alguna consideració específica i, quan estan aquí, se sorprenen de la poca presència policial als carrers, que gairebé no hi ha robatoris -excepte de bicicletes- ni fets de violència i, principalment, que en Tel Aviv no està present el que es descriu en les portades dels periòdics", exposa Liberson.
Barri jueu i gasronomia
Neve Tdezek, avui una zona elegant, amb luxosos cafès i nous edificis, va ser el primer barri jueu, construït als afores de l’antiga ciutat de Yafa, en 1887, 22 anys abans de la fundació de l’actual ciutat de Tel Aviv, que té a penes 110 anys, abans de la creació de l’Estat d’Israel en 1948.
Va ser a partir d’aquest barri que els immigrants jueus es van anar expandint cap a zones limítrofes, poblant aquesta metròpoli que avui compta amb gairebé 450.000 persones.
Pegat a aquesta zona es troba Kerem Hateimanim (vinya yemenita), un altre dels enclavaments més antics, amb la particularitat d’haver conservat l’autenticitat de les humils cases i estrets carrers dels seus orígens, que juntament amb l’aroma a "jachnun" i altres plats típics dels immigrants yemenitas que la van poblar, li aporten un toc molt singular.
El barri yemenita bufona amb el principal mercat de Tel Aviv, el Shuk Hacarmel (Mercat de Carmel), un carrer que superpueblan, al llarg de 400 metres, posats de menjar, roba, "souvenirs" i menuderies de tota mena, els amos de la qual ofereixen a crits, sense importar l’hora del dia o l’època de l’any.
El Hacarmel no és l’únic mercat d’aquesta ciutat que, encara que se sembli en molts aspectes a una típica capital europea, es nega a perdre la seva essència medioriental. El Shuk Levinsky i Shuk Hatikva, situats més al sud, sobretot el segon, mostren una notable varietat d’espècies de gran qualitat, compten amb menys turistes i són, per tant, més econòmics en els seus preus.
El sud de Tel Aviv és, tal vegada, la zona amb la població més diversa i heterogènia de la ciutat. Començant pel pintoresc Neve Tzedek, amb un creixent col·lectiu d’immigrants francesos de classe mitjana i alta.
Des d’ell s’avança en direcció sud cap al barri de Florentín, el més bohemi i hípster, carregat d’art de carrer i llocs de menjar vegà.
El recorregut ens portarà a Shapira i Neve Shaanán, separats per la vella i imponent estació central d’autobusos i caracteritzats per comptar amb els majors índexs d’immigrants indocumentats al país, especialment africans, a la recerca d’asil.
El nord de l’urbs, d’altra banda, compta amb una població principalment israeliana d’origen ashkenazí (jueus provinents d’Europa Central i Oriental), i a més de ser la zona més tranquil·la i més rica, compta amb alguns dels millors museus, amb la prestigiosa Universitat de Tel Aviv i amb el parc Hayarkón, una immensa catifa verda de 3.500 metres quadrats, amb un riu i múltiples espais recreatius i esportius en el seu interior.
Les àrees de Dizengoff i Sarona, reconegudes pels seus vibrants bars, elegants restaurants i negocis de primeres marques, són tal vegada els dos principals districtes comercials, albergant les grans superfícies Dizengoff i Azrieli, respectivament, i envoltades d’alguns dels edificis més icònics d’arquitectura Bauhaus de la ciutat.
La curiositat
4.760, son els kilòmetres que hi ha des de Terrassa
