Diria que el 90% de les persones que s’acosten a mi perquè les ajudi vénen sotmeses a una sensació de caos emocional, de desconcert, de desgavell sentimental que no saben si allò que tenen a dins és ràbia, tristesa, culpa, desídia o qualsevol altra emoció que en aquell moment de les seves vides els està embolcallant. Els estats d’ànim tenen com a característica principal ser modificables i en funció de l’entorn que ens acull circumstancialment fan que estiguem més pletòrics o més depressius. Tenir una estabilitat emocional homogènia és una competència que cal treballar per tal de poder tenir una vida més equilibrada, tranquil·la i alegre.
En aquest sentit és molt important que siguem persones capaces de validar les nostres emocions, sigui de manera particular, hi ha persones que són extraordinàriament hàbils a reconèixer què senten a cada moment, primer pas per poder controlar el torrent emocional propi, o bé amb l’ajuda d’algú que ens faci prendre consciència del nostre perfil emotiu i ajudar-nos a assumir les nostres emocions i des d’aquest punt inicial intentar canviar, si cal, alguna cosa del nostre estat anímic. Validar les emocions vol dir ser capaços de conèixer-les i identificar-les com a guies de les nostres posades en escena, de les nostres maneres de passar cada dia per la vida, d’oferir-nos més o menys disposats a trobar la felicitat.
Frases com: "Va, que no passa res, anima’t" o "no et sentis culpable per aquesta situació" no serveixen per a absolutament res dins de l’espectre resolutiu de l’estat anímic baix d’una persona. Posar nom a l’emoció, identificar-la, entendre-la i acceptar-la (validar-la) ens donaran el primer punt de referència per combatre-la.
En Lluís no podrà sentir-se bé amb ell mateix fins que no validi la seva culpa per no poder gaudir més hores dels seus fills. Na Maite no deixarà d’angoixar-se fins que validi la seva por a perdre la feina i comenci a buscar recursos per ser bona professional (que ja ho és) independentment d’un futur que encara està per venir, si arriba, i en Marc no podrà mai sortir de la seva sensació de tristesa permanent fins que validi/accepti que la seva tristesa és la font de la seva desídia i que la manera com la superarà és riure’s de moltes de les coses que el preocupen.
Ara serà el moment en què farem un exercici molt habitual a les meves sessions.
Identifiqueu les tres emocions que ara mateix sustenten la vostra vida. Pot costar una mica identificar-les. Quan les tingueu, seleccioneu de les tres la que creieu que té un pes més gran sobre les altres dues. Ara que ja la teniu identificada, valideu-la com la que domina les vostres vides. Esteu contents amb el que us proporciona aquesta emoció? Si la resposta és negativa penseu què fareu (quines coses canviareu) per modificar aquesta situació emocional. No us enganyeu a vosaltres mateixos i aquelles coses que heu dit que canviareu canvieu-les.
Tot plegat sembla fàcil i em consta que no ho és però sabem com funciona el cervell i per això estem aquí, per ajudar-vos.
www.creixerjoancarles.com
Validar les emocions vol dir ser capaços de conèixer-les i identificar-les com a guies de les nostres posades en escena, de les nostres maneres de passar cada dia per la vida
