Situada en l’estat de Guerrero, a prop de dues hores per carretera de la Ciutat de Mèxic, la ciutat rep el nom de Taxco d’Alarcón perquè el gran escriptor i dramaturg del Segle d’Or va néixer en aquesta localitat que el recorda i commemora amb estàtues, llegendes de carrer i un festival literari.
Passejar per Taxco exigeix bones cames i calçat resistent ja que tot és costa amunt (o a baix) amb sòls empedrats de llambordes que conserven la seva bellesa i diversitat original.
En trepitjar les seves llambordes, doblegar qualsevol cantonada, descansar en les placetes ombrejades per la frescor d’una font o enfilar carrerons emmurallats de pedres, es palpa una part essencial de la història de Mèxic.
En 1821 es va redactar en el Convent de San Bernardino de Siena el Pla d’Iguala o de les Tres Garanties per Agustín de Iturbide, que posteriorment, el 24 de febrer d’aquest any, hauria de signar amb Vicente Guerrero a la ciutat d’Iguala, la qual cosa va accelerar la Independència de Mèxic d’Espanya amb la unificació dels exèrcits insurgent i realista.
Molts dels edificis són d’estil virregnal. El Temple de Santa Prisca, una església de més de 250 anys d’antiguitat d’estil barroc novohispano, és la icona de la localitat. Els seus dues enormes torres paral·leles s’albiren des de qualsevol punt i constitueixen el cor de la ciutat de 60.000 habitants. Curiosament Taxco es va fundar per casualitat. En 1521 Hernán Cortés va manar una patrulla a buscar estany, mineral que necessitava per a barrejar amb coure, aliatge necessari per a construir més canons. L’expedició va tornar amb mostres que contenien plata i Taxco va començar la seva marxa. L’antiga hisenda d’Hernán Cortés és ara un centre educatiu.
Les mines de Taxco van arribar a ser el segon centre miner més antic d’Amèrica i, encara que es va explotar la plata fins a temps recents, fa 11 anys que les mines estan tancades.
Malgrat tot, les centenàries artesanies plateras segueixen la seva puixança atès que les peces en plata de Taxco són mundialment reconegudes. La localitat està regada de grans i petites argenteries i de modestos artesans que mostren les seves peces en tianguis i grans dissenyadors amb luxosos establiments.
El sòcol, enfront de l’església de Santa Prisca, és el centre neuràlgic de la ciutat on es balla, s’embeni, es pren una neu i es palpa la intensa vida social que arriba per totes les costes tant a peu com a bord de l’acte favorit de la ciutat, el Volkswagen Beetle, pel que sembla l’únic vehicle, fora del ruc, que aguanta tant desnivell.
L’església de Santa Prisca, 1751-1758, una de les més rellevants d’estil xorigueresc del país, va ser pagada en la seva integritat pel magnat de la plata de l’època, José de la Broda, oficialment aragonès.
Encara que compten les cròniques locals que no era aragonès sinó francès, Joseph Gouax de la Borda, que va canviar de nom per a integrar-se millor entre els espanyols i evitar problemes amb la Inquisició.
Arrelada essència religiosa
Joseph es va reciclar en José i quina millor manera de passar per "castellà vell" que demanar permís al Papa per a construir i pagar de la seva butxaca un gran temple del qual faria sacerdot al seu únic fill home.
Salvat aquest escull, Juan de la Broda, ja casat amb la filla d’un altre propietari miner, va portar al seu germà Francisco i el va casar amb la seva cunyada, convertint-se així en el propietari miner més acabalat de la zona després d’heretar les mines del seu sogre.
Un viatge en telefèric permet contemplar Taxco des de les altures i més amunt àdhuc des del Crist Monumental en el Turó de Atachi, inaugurat l’any 2002. Mesura més de 10 metres i la vista de la ciutat des d’aquest turó és inigualable. Avui li falta una mà i el cap ha estat apuntalada a causa de danys ocasionats pel terratrèmol que va sacsejar a Mèxic el 19 de setembre de 2017.
Els edificis religiosos a visitar són innombrables, com el temple del exconvento de San Bernardino de Siena, construït en 1592, que alberga les imatges del Crist dels Plateros i el Senyor del Sant Enterrament, un dels temples més antics d’Amèrica. El Temple de Santa Prisca va ser en el seu moment l’edifici més alt de Mèxic amb una altura de 94,58 metres i la Parròquia de la Preciosa Sang de Crist, millor coneguda com a Parròquia de Chavarrieta, té una placeta amb mirador.
A més de la Parròquia de Santa María de Guadalupe, que celebra la seva festa el 12 de desembre amb un concurs de mola, crema de castells i focs artificials, el recorregut inclou la parròquia de San Miguel Arcàngel que data del segle XVI, el temple de Sant Nicolás, el Temple del Senyor de la Santa Veracruz, la Capella de la Santíssima Trinidad i el Temple del Senyor Ojeda, més humil i senzill.
La història de la casa de les llàgrimes
El passeig pausat per la ciutat es fa entre cases emblanquinades de carrers empedradas i balcons quallats de flors fins a topar-se amb la Casa Broda, un dels edificis colonials més emblemàtics de Taxco, construïda per l’arquitecte Juan Joseph de Alva, autor també de la parròquia de Santa Prisca i que avui és un centre cultural.
El Museu d’Art Virregnal (Casa Humboldt), data del segle XVI i encara que va tenir diversos usos com a hospital, casa d’hostes i sala de venda d’artesanies, avui és museu des de 1992.
Mereix una visita exhaustiva el Museu Casa de les Llàgrimes i els safaretjos Públics del segle XVIII, on les dones es congregaven per a fer la bugada, lloc de trobada i de xafarderies on es comptava de tot mentre es rentava la roba.
La Casa Museu de les Llàgrimes, originalment Casa Figueroa, va ser construïda en 1767 per al Comte de la Cadena, Magistrat Prefecte Polític pel Districte d’Alarcón, amic de José de la Broda.
Moltes llàgrimes
La seva història ha donat origen al seu nom perquè, entre els seus murs, es van vessar moltes llàgrimes, començant per la seva pròpia construcció. La casa va ser erigida majorment per membres de la tribu tlahuica, els qui, quan no eren capaces de pagar els seus tributs, eren condemnats a la construcció.
En morir el Comte de la Cadena, la casa va passar a un descendent que va arribar acompanyat d’una filla, que es va enamorar d’un indígena. Per a evitar els enamoriscaments el pare va matar a la seva filla.
La casa va ser abandonada durant llargs anys però la seva llegenda i tragèdies persisteixen. Les seves parets van veure càstigs a presoners quan va ser caserna general de José María Morelos i Pavó durant la Guerra d’Independència, o als joves quan es va convertir en reformatori.
Va tenir altres usos civils però la major llegenda repleta de llàgrimes es va produir a la fi del segle XIX, quan la Casa Figueroa va arribar a les mans d’una última hereva, una anciana anomenada Basilisa, que amagava la seva immensa fortuna i joies en buits que feia en els murs. Avui s’aprecien aquests buits en la visita al museu.
L’anciana, alienada, vivia sola, sense familiars i servitud i coneguda popularment la història de la seva fortuna amagada en els murs de la casa, algú la va robar i va assassinar tallant-li el cap que va quedar damunt del seu llit, mentre el seu cos era arrossegat pel carrer. La casa compta també amb un "quart secret", accessible des d’una escotilla en el sostre, totalment fosc i només amb un respirador amagat entre la mala herba exterior, utilitzat per les joves per a amagar-se dels soldats en els temps de guerra per a evitar ser ultratjades.
Les centenàries artesanies de plata segueixen la seva puixança atès que les peces enargent de Taxco són mundialment reconegudes. La localitat està plena de grans i petites argenteries i de modestos artesans que treballen les seves peces i grans dissenyadors amb luxosos establiments.
La dada
9.566. són els quilòmetres que hi ha des de Terrassa
