Aquests primers dies de juliol -l’estiu ha esclatat com mai- s’ha celebrat la 40ena edició de l’Escola d’Estiu del Vallès Occidental a les instal·lacions de la UAB. Acabat el curs escolar, uns quants milers de mestres d’arreu del territori dediquen unes jornades a la formació, a l’intercanvi d’experiències i als debats d’actualitat, així com a actes culturals i a la convivència distesa. Enguany es compatibilitzen divuit encontres d’aquest ordre -de l’Alt Empordà a les Terres de l’Ebre, del Segrià al Maresme- tot i que amb una certa davallada de persones inscrites a causa de la coincidència amb la convocatòria extraordinària d’oposicions feta pel Departament d’Educació.
Les escoles d’estiu estan vinculades als moviments de renovació pedagògica amb unes arrels més que centenàries i una història immersa en els avatars del país. Justament aquest ha estat el contingut de la conferència inaugural a càrrec de la Teresa Casas, expresidenta de l’AM Alexandre Galí: des de les converses pedagògiques organitzades a l’Empordà els anys 1903-1904, passant per l’acció de la Mancomunitat, per les etapes de República, guerra i dictadura, la represa d’iniciatives en clandestinitat… fins a la Creu de Sant Jordi atorgada recentment a la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya pel Govern de la Generalitat. De tant en tant convé recordar, encara que sigui amb quatre pinzellades introductòries, els orígens i el camí fet, per tal de traspassar el relleu i el patrimoni pedagògic a les noves generacions. No podem donar per descomptat que la gent jove de l’ofici n’estigui ja al cas.
En aquest acte, amb una bona assistència d’alumnat i moderat per Maribel Pascual, coordinadora de l’EE, hi han estat també presents la Teresa Ciurana, fins fa poc presidenta de l’associació i des de fa quatre dies regidora d’Educació de l’Ajuntament de Terrassa, així com els expresidents Antoni Santisteban, actual representant de la UAB a l’EE, jo mateix i la Teresa Garcia, que exerceix avui el càrrec.
Remenant carpetes esgrogueïdes, hem pogut recordar que la primera Escola d’Estiu del Vallès Occidental es va realitzar els primers dies de setembre -això del setembre va durar molt poc- del curs 1980-81 a l’Institut de Batxillerat de la Mancomunitat Terrassa-Sabadell, amb una participació de 336 alumnes i 46 docents per a 33 cursos entre monogràfics i específics per a cada etapa educativa i disciplines diverses, amb un programa interessant d’actes culturals i recreatius complementaris. La Secció Pedagògica de la Cooperativa Sabadellenca i la Delegació del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Sabadell ja havien dut a terme sis edicions d’escola d’estiu a la seva ciutat, però va arribar el moment d’establir una cooperació comarcal amb el grup de Terrassa que s’acabava de constituir com a escola de mestres atesa la seva funció formativa de suplència. L’Escola d’Estiu de Rosa Sensat, barcelonina, s’havia estrenat el 1966. En un progressiu procés descentralitzador, diverses comarques van anar organitzant la seva escola d’estiu pròpia. El tema general d’aquella primera edició comarcal nostra fou justament el coneixement del Vallès. L’acte inaugural -amb la presidència compartida dels dos alcaldes de Terrassa i Sabadell- va estar dedicat al geògraf i pedagog Pau Vila, que havia mort poques setmanes abans; el geògraf Enric Lluch i la pedagoga Marta Mata en feren la glossa.
Després de seguir els cursos més acadèmics es va poder assistir a la representació de l’obra "Tafalitats", de Karl Valentin, a càrrec del grup el Globus de l’Institut del Teatre; també, en dies successius, a l’actuació dels pallassos Pep, Saltimbanqui i Bocoi, a un concert de JAZZ o a un espectacle de l’Esbart Dansaire de Sabadell. No ens hi posàvem pas per poc!
El funcionament de l’Escola de Mestres Alexandre Galí -aviat constituïda com a associació- depenia d’un equip de gestió format en la seva primera versió per Mercè Blanch, Joan Forner, Màrius Massallé, Mariona Monterde, Isidre Nosas, Antoni Poch, Mercè Segarra i Jesús Viñas. Tenia la seva seu al carrer de Garcia Humet, núm. 19, en un espai cedit per l’Ajuntament. La inauguració del curs escolar 1980-81 es va fer amb una conferència del Dr. Miquel Siguan sobre Jean Piaget (1896-1980) i la seva obra adreçada als mestres. A més a més de l’escola d’estiu, durant el primer trimestre es van organitzar diversos cursos, seminaris, grups de treball, conferències, així com el seguiment d’un itinerari de natura al Sot de la Bóta. Ja hi trobem com a professors els noms de Jaume Cabré, Marissa Josa, Marina Subirats, Jordi Sargatal, Roser Batllori, Miquel Strubell, Joaquim Sabater, Pep Busquet, Emi Argemí… i un molt llarg etcètera d’experts en la seva especialitat.
L’empenta dels inicis fou extraordinària. I després de la primera escola d’estiu, amb una comissió organitzativa autònoma, van venir la segona i la tercera… D’una en una i fins a la quarantena de forma ininterrompuda! Està dit molt aviat però qui sap els esforços que ha costat! En un emotiu sopar d’aniversari ens hem aplegat una bona part de les persones que han coordinat o col·laborat en aquestes quaranta edicions.
Avui i aquí no pertoca, però algun dia -millor que sigui aviat- caldrà deixar constància escrita detallada d’aquests 40 anys, ja repicats, a partir dels arxius existents i de les aportacions que vulguin fer el gran nombre de persones -algunes ja no són d’aquest món- que n’han estat protagonistes d’una o altra manera. Perquè, tot i que modestament, ben segur que els moviments de renovació pedagògica i les seves escoles d’estiu han tingut -i segueixin tenint!- el seu paper en la millora de l’escola de molts pobles i ciutats d’aquest nostre país, fet que és just incorporar a la memòria històrica col·lectiva.