La capital britànica mostra per novè any consecutiu la seva passió per “La Passió de Jesús”, una obra de teatre a l’aire lliure que descriu els darrers dies en la vida del fill de Déu fet home.
Des de fa 2019 anys, els cristians de tot el món celebren la Setmana Santa, els últims dies de vida, la mort i posterior resurrecció de Jesucrist sobre la qual es funda aquest credo.
Es tracta d’un dels moments més importants de l’any, per al qual els practicants s’han estat preparant durant quaranta dies en un període conegut com la Quaresma, i que des de l’organització The Wintershall Players rendeixen tribut en forma d’obra de teatre.
Però no es tracta només d’un espectacle religiós, sinó que, tal com explica la productora de l’obra, Charlotte de Klee, “és història, és cultura, és educació”.
Aquesta organització familiar va començar a realitzar fa nou anys aquestes representacions en la plaça de Trafalgar, que cada any reuneixen a més de 20.000 persones que desafien al mal temps i a la pluja -tan habituals a Londres- per a veure durant més de tres hores i mitja la història de Jesús, des de la seva entrada a Jerusalem el Diumenge de Rams, fins a la seva resurrecció una setmana després.
A l’ombra de la National Gallery, al voltant de 80 actors que treballen de forma voluntària aterren en la plaça de Trafalgar en la matinada del Divendres Sant.
A les tres del matí comença el desplegament per a convertir el cor de la ciutat del Tàmesi en les muntanyes de la Judea de fa més de 2.000 anys.
A les dotze del migdia dóna començament l’espectacle, “La Passió de Jesús”, en la qual l’únic actor professional és James Burke-*Dunsmore, qui dóna vida a Jesucrist.
Com va començar tot?
L’origen d’aquesta organització, que a més de l’obra de “La Passió” realitza una altra per Nadal i una altra el mes de juny en la qual recull tota la vida de Crist, es remunta als anys vuitanta.
De Klee, acompanyada de la seva mare Ann Hutley, va viatjar a Medjugorje, un petit poble de Bòsnia i Hercegovina que ha estat lloc de peregrinació catòlica des que en 1981 la Mare de Déu es va mostrar davant sis nens i, suposadament, es continua apareixent en l’actualitat a alguns d’ells.
Encara que el Papa Francesc ha assenyalat que l’Església Catòlica té els seus dubtes sobre la veracitat d’aquestes aparicions, ha posat en valor que molta gent que va allí i segueix la representació es converteix i troba a Déu i aquest “fet espiritual i pastoral no pot negar-se”.
Això va ser exactament el que li va ocórrer a de Klee, qui va relatar com abans de la seva peregrinació no era “ni cristiana ni catòlica” però quan va ser allí va descobrir “que la història de Jesús és real”.
Després de la seva conversió, Charlotte i la seva mare es van adonar que havien de “començar a explicar-li a la gent que això és realment veritat” i al primer que li ho van relatar va ser al seu pare, Peter Hutley.
L’home, amb 68 anys llavors, va viatjar també a Medjugorje i al seu va tornar es va llançar a escriure la història de Crist, el guió que donaria vida anys després a l’obra “La Passió de Jesús”.
Però abans que això, des de 1989, van començar fent una representació de Nadal perquè “era més fàcil contar la història d’un bebè preciós i de bons sentiments” que fer una sobre la Setmana Santa.
Les primeres representacions es feien a la casa dels Hutley i, la primera vegada que es van llançar a fer una de la passió, en 1993, Peter va haver d’anar corrent a dir-li al públic que tornés, quan aquest va marxar després de la crucifixió pensant que era el final. Encara quedava el millor.
La curiositat
1.496
Són els quilòmetres que hi ha des de Terrassa
