En Miquel Sureda és físic i doctor en enginyeria aeroespacial. Treballa com a professor a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat), de la UPC. És un apassionat del cosmos i la divulgació científica.
Què va suposar l’arribada de l’home a la Lluna ara fa 50 anys?
Per mi és la fita tecnològica més important tenint en compte el poc temps amb el qual es va desenvolupar la tecnologia per fer-ho possible. El 1957 l’URSS va posar el primer satèl·lit artificial en òrbita i només 12 anys després la NASA va ser capaç de posar dos homes a la superfície de la Lluna.
Què ho va fer possible?
Els recursos. Els Estats Units es van adonar que l’URSS els estava passant per davant en la carrera espacial i a principis dels 60, John F. Kennedy va decidir apostar per guanyar aquesta carrera, sent els primers a posar un home a la Lluna. Kennedy va donar una quantitat de recursos brutal al programa espacial. El pressupost de la NASA es va disparar i una part molt important del país es va posar al servei d’aquest objectiu. Ara tenim millor tecnologia però només invertim una desena part del que es va invertir aleshores.
Quines eren les possibilitats que la missió de l’Apollo 11 fallés?
N’hi havia moltes. Per mi, la part més complicada era potser el llançament, on intervenen molts explosius. L’Apollo 11 va arribar després de moltes altres missions i l’únic que els quedava per provar era baixar a la Lluna i tornar a pujar. Aquestes maniobres també eren complexes.
Encara hi ha persones que pensen que no es va arribar a la Lluna.
Hi ha diversos motius per no tenir-ne cap dubte però per mi, el més rellevant, és que si la missió de l’Apollo 11 hagués estat una invenció l’URSS n’hauria tingut indicis i ho hagués dit.
Després de l’Apollo 11, la NASA va enviar sis missions més a la Lluna; totes amb èxit menys la de l’Apollo 13. El 1972 l’home hi va viatjar per últim cop.
La Lluna era un objectiu en si mateixa. No hi havia un pla científic potent darrere. La meta era ser els primers a arribar-hi. De fet, podríem dir que les altres missions van ser una mica "de relleno". Tenien diversos Saturn V ja fabricats i els havien de fer servir. L’interès va anar decreixent molt. El programa Apollo tenia previstes més missions però es va cancel·lar abans d’hora perquè ja no valia la pena seguir gastant diners.
És important que l’home hi torni?
Jo penso que sí. Conèixer millor la Lluna és conèixer millor la Terra i l’origen del sistema solar. La ciència se’n beneficiaria moltíssim. A més, sempre que es vol assolir un repte d’aquesta magnitud, tota la tecnologia que es desenvolupa acaba revertint a la societat. Hi ha plans per part de diversos actors: empreses privades, la Xina i els EUA. És possible que a finals de la dècada dels anys vint l’home torni a la Lluna i que en la dels anys trenta anem a Mart.
La Lluna podria ser el port de sortida de les missions a Mart?
Sí. Jo soc dels que penso que per anar a Mart s’ha de passar per la Lluna. A Mart no podem anar i tornar com ho vam fer amb la Lluna. El viatge és molt llarg, s’hauria de fer una base i comprovar la tecnologia abans. Això es podria fer a la Lluna. Per anar a Mart s’hauran de fer missions a escala planetària, amb agències estatals i empreses privades treballant juntes; calen molts recursos.
Els viatges turístics a l’espai podrien arribar abans del que pensem?
Les empreses privades volen diners i una forma de fer-ne és portar turistes a l’espai. Potser d’aquí a unes dècades veurem hotels girant al voltant de la Terra. El turisme espacial al voltant de la Terra i la Lluna el veig inevitable però només serà assequible per a gent amb molts diners.//
