En plena voràgine terrorista etarra, hi havia qui demanava silenciar malifetes als mitjans. Ho feia bo i pensant que, d’aquesta manera, no se’ls feia una publicitat de franc als "malfactors". Actualment i d’alguna manera -sobretot per obra i gràcia de mitjans massa sensacionalistes- les pàgines de successos col·lapsen la informació. La curiositat morbosa esdevé un instint més de l’ésser humà. Àdhuc al mateix nivell o rellevància -per exemple- que la fam i la son.
El morbo se sol associar al sexe. Consistiria en la necessitat d’emprar qualsevol sentit per accedir a allò que s’entén per prohibit. Una forma malaltissa de cercar el plaer transgredint normes socials. Malgrat tot, és evident que no es pot matar tot el que és gras. En el sentit que no pas tota morbositat és necessàriament nociva "per se".
Arribats en aquest punt, és prou evident que hi ha professionals del ram periodístic -i més àmpliament gent adscrita al món de les noves tecnologies i internet- que no tenen massa clars alguns conceptes… Quan tot no val. Com alhora hi ha qui, gràcies a les "xarxes socials", gaudeix posant en solfa la pròpia vida. No ho entenc, al punt de defugir la pertinença a Facebook, Twitter, Instagram, etcètera.
Temes com la violència de gènere o les violacions en grup poden ocupar espai. Però no de forma exhaustiva. Sense anar més lluny i mira que els en tinc ganes, fa pocs dies la pèrfida Tele 5 anunciava una primícia, a bombo i platerets: una carta de la víctima violada als "Sanfermines" de 2016. Qui no em diu que la hi va redactar "el programa d’Ana Rosa"? Posaria la mà al foc i no em cremaria.
A la sentència que he triat per títol, encara hi afegiria un altre element: "i el clatell pelat"… Segons la cara és el cor. Cal anar sempre amb la consciència ben neta. Hi ha qui deixa que se li creuin els cables (sovint per culpa d’alcohol o drogues) i comet un crim o un acte repel·lent. Igualment, el periodista ha de saber què és la deontologia. Tot s’ha de poder parlar. Amb mesura de temps i nucli. Obviant el repte del lideratge en la quota de pantalla, audiència o "share". No essent així, tot grinyola. A la vida hi ha clarors, però també "ombres". I els draps bruts s’han de rentar a casa. Passo d’estereotips com la "trepa" de personatges que copen les revistes del cor. Patètic!
