La Generalitat vol crear un salari mínim de referència a Catalunya, segons va assegurar ahir el vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, que considera que el salari mínim interprofessional de l’Estat és “insuficient”. Durant la presentació de l’informe anual de l’economia catalana, el conseller va dir que en tres mesos espera presentar un estudi en el qual es concreti quin seria aquest salari mínim i quin impacte econòmic i social tindria.
Encara que va reconèixer que el govern català no té competències per a crear aquesta figura per llei, va afirmar que es podria fer per la via de la concertació social, arribant a acords amb patronals i sindicats. Aragonès considera que el salari mínim interprofessional de l’Estat, situat en 900 euros, és insuficient, per la qual cosa proposar crear un salari mínim de referència “més elevat” per a Catalunya, mitjançant la concertació i la negociació col·lectiva. Aquest salari no afectaria la competitivitat de l’economia ni de les empreses i per a la seva posada en marxa es necessitaria la implicació de “tots”, va dir.
En les pròximes setmanes, el govern català posarà en marxa els instruments per fer l’estimació d’aquest salari mínim de referència i la seva repercussió, amb la finalitat de poder presentar-lo dins d’uns tres mesos, utilitzant el Consell de Relacions Laborals de Catalunya, on estan també els agents socials.
Aragonès va reconèixer que la Generalitat de Catalunya no pot crear aquest salari de referència “des d’un punt de vista competencial”, però pot fer-lo, com a “tantes vegades” ha fet, va precisar, sobre la base del “consens social”.
Discrepàncies
Camil Ros, secretari general de la UGT a Catalunya, va considerar positiva la proposta. Ros va dir que “tot el que siguin debats per apujar els sous” han de ser benvinguts i que estudiaran amb detall el que publiqui el Govern. Per contra, Javier Pacheco, secretari general de CCOO, va considerar una “ocurrència” la proposta, ja que, va recordar, la Generalitat no pot aprovar cap norma que reguli el salari mínim. “No s’ho han pensat gaire bé. No tenen competències”. Pacheco creu que seria més factible que el Govern reduís la distància entre els sous més elevats i els més baixos mitjançant un augment de l’IRPF sobre les rendes altes. Per la seva banda, la patronal catalana Foment del Treball va considerar que han d’estudiar la proposta amb deteniment, ja que existeix un clar risc que pugui generar “distorsions” dins de les empreses.
Bona dinàmica
Pere Aragonès va fer balanç de la situació econòmica de Catalunya durant l’exercici del 2018. “La fotografia és molt bona”, va afirmar referint-se a les dades macroeconòmiques. El Producte Interior Brut (PIB) va créixer al 2,6% en el 2018, encadena cinc exercicis seguits en positiu i per al 2019 la previsió del Govern és que l’economia catalana creixerà al 2,1%.
Economia va assenyalar que la desacceleració generalitzada en la zona euro i les tensions comercials que amenacen a les economies mundials són les causes que expliquen el pobre creixement de sectors com la indústria (1,1%) i de la notable pèrdua de velocitat de les exportacions catalanes a l’estranger (que ha baixat del 5,1% del 2017 al 2% en el 2018). Malgrat que aquests indicadors no són bons ni per al sector ni per al conjunt de l’economia, els inversors continuen mostrant unes perspectives de creixement. Així ho revela el comportament de la inversió en béns d’equip, un indicador que s’usa per a mesurar la confiança empresarial, sota la hipòtesi que aquestes cauen prèviament a una recessió.
