Ha estat una experiència molt bonica. Tot ha anat perfecte, l’organització, el so, les imatges, el concert, la resposta del públic. Estem rebent molt bones crítiques”, explicava ahir a mitja tarda, a aquest diari, Elisabet Jorba, una de les terrassenques que havien pujat a l’escenari al primer concert del festival Sónar Barcelona 2019. Va ser a les dues, a l’espai SónarComplex de Fira Montjuïc, on el grup barceloní Berlinist va interpretar en directe, per primera vegada (potser l’única) la música del videojoc “GRID”, el director artístic del qual és l’il·lustrador terrassenc Conrad Roset.
Per tal de portar a l’escenari la música creada per “GRID”, el grup Berlinist, que és un trio, va sol·licitar la col·laboració d’altres músics, en bona part terrassencs: les tres integrants del grup Odettes (Elisabet Jorba, Anna Garcia i Analia Ivaseta), la cantant Alícia Rey (del grup de pop-folk Sense Sal) i el Brossa Quartet de Corda. A banda d’una altra cantant, un baixista, una pianista (amb instrument de cua) i un percusionista de marimba. Durant tot el concert, que ha durat uns 45 minuts, s’hi ha projectat un muntatge d’imatges del videojoc.
Les cançons de “GRID” no tenen lletres, però sí parts vocals, i la feina de les sis vocalistes (la sisena, la cantant de Berlinist, Gemma Gamarra) ha estat teixir en viu “les harmonies corals que acompanyen la melodia. Era tot molt emocional”. I malgrat que les dues de la tarda no és la millor hora per a un concert, “ha vingut força públic, entre el que hi havia els productors de ‘GRIS’. Estem molt contents”. D’entrada, no hi plans per un altre concert.
“Connexió Terrassa-Istambul”
Dues hores després, a la quatre de la tarda, en el mateix escenari del SónarComplex començava el concert de Za!, el duo d’avant-rock que formen el terrassenc Pau Rodriguez i el calongí Edi Pou. Era una proposta feta amb la col·laboració de l’estudi multimedia d’Istambul Ouchhh, l’equip del qual projectava en una pantalla, a temps real, i basant-se en la teoria de les supercordes, les ones neuronals que Rodríguez (màquines ) i Pou (bateria) generaven mentre tocaven.
“Som els Za!, i això és una triple connexió, Terrassa-Calonge-Istambul”, digué l’Edi Pou quan feia uns deu minuts que havien començat, i abans d’emprendre la tercera cançó “Baduloke”, d’aire oriental. Arrancaren amb sons molt minimalistes i, efectivament, tal com s’havia anunciat, i a més de la luminotecnia, al seu darrere hi havia una pantalla on es podien veure unes “línies”, al començament separades les unes de les altres. Però després, quan la música es va fer més intensa, van formar una teranyina de ratlles, que anaven canviant i “ballant”.
“Test d’estrès”, una de les últimes cançons del concert, Za! la van dedicar “al sindicat de ‘riggers’ que estan defensant els seus drets. Volem demanar a Fira de Barcelona, finançada en bona part per tots nosaltres, que s’assegui a negociar amb ells. Si us plau”. L’actuació, d’una duració d’uns quaranta minuts, va finalitzar amb “Maringue Nais”, en la que va haver-hi un moment en què van parar de tocar per tal que el públic cantés a cappella les lletres del títol, amb Rodríguez passejant-se entre les primeres files.
