Avui fa vuitanta-tres anys que es produí un cop d’Estat al país. Amb ets i uts. La dreta més cavernícola encara vol entestar-se a batejar-ho com a gloriós "Alçament nacional". Tanmateix, allò que havia d’ésser un cop militar ràpid i contundent per enderrocar el govern es convertí en una guerra fratricida. L’Estat es va partir en dues meitats. S’iniciava una guerra de burgesos contra obrers. Una guerra religiosa contra una Església que s’havia posicionat en favor dels sectors més benestants. Una guerra militar, perquè una fracció de l’exèrcit traïa la voluntat popular expressada a les urnes. I, finalment, una guerra civil entre faccions ideològiques enfrontades a mort.
El més fotut de tot rau a no haver estat encara capaços d’enterrar els efectes i "serrells" d’aquella dramàtica i absurda confrontació. Una prova ben evident, la trobem en els entrebancs per foragitar les restes del dictador Franco del Valle de los Caídos. I no precisament tan sols per mans de la família. Sense obviar els "papers mullats" d’una llei de memòria històrica sense recorregut. D’altra manera no puc entendre com encara hi ha un munt de fosses comunes sense obrir. Sovint amb l’aquiescència d’una judicatura no gens diàfana.
Les tropes sublevades van fixar-se l’objectiu d’apagar les ínfules de les forces lleials a la República, de manera expeditiva. Tan malament ho van planificar que encengueren la guspira d’una més que horrible contesa civil. En el bàndol dels republicans, el motí comportà una autèntica revolució social. Amb l’anarquia es col·lectivitzava la terra… I, a casa nostra, amb el recolzament d’una Generalitat feble es volia fer quelcom semblant amb el teixit industrial.
Amb tot plegat, foren moltes les persones que van optar per exiliar-se a França, en veure que tot penjava d’un fil. D’una o altra manera, estic encaboriat i emprenyat amb la classe política. Pel seu poc nivell, per la seva manca de compromís i pel seu immobilisme. Va essent hora de fer deures amb total celeritat. Bo i emprant paraules de l’historiador Ian Gibson, "a Espanya hi ha hagut una manca de coratge ètic. És atroç que un país pugui deixar cent mil persones en cunetes". Caldrà bescanviar el nom d’aquella llei per la "de l’oblit"?.. Que no em parlin de transició democràtica mentre hi hagi aquesta assignatura pendent.
