L’estiu és una bona oportunitat per tenir cura de l’alimentació i triar aliments i elaboracions més refrescants que ens ajudin a combatre la calor. Una bona manera és promovent un estil de vida que s’acosti a la tendència vegetariana, incloent-hi més propostes de fruites i de verdures a la nostra dieta.
Les receptes “#rainbow” o “#unicorn”, amb aspecte i presentació acolorida i alegre, són tendència en xarxes socials com Instagram, especialment entre els afeccionats a la cuina més joves. Un exemple és l’hummus, una crema de cigrons d’origen d’Egipte i molt consumida en el món àrab i a Orient, és un dels plats estrella dins del veganisme (i a més, adaptat a la cuina mediterrània).
Ja ficats en plena època estival segur que ens agradarà tastar la seva “versió” arco iris. És senzill. N’hi ha prou amb seguir la recepta original de cigrons, tahina, suc de llimona i oli d’oliva… Però cal preparar-la per seccions: una d’elles amb remolatxa, una altra amb pastanaga, una altra amb curri groc€ De manera que, al final, el resultat a la safata és una bandera multicolor de diferents hummus fresquets.
Aquests batuts de fruites, comercialitzats sota el nom de “smoothies”, tenen fama de saludables, i s’han estès entre la gastronomia internacional, especialment a l’estiu. Es preparen amb fruita trossejada, a la qual se li afegeixen productes lactis com el iogurt€ Però també és vàlid barrejar-la amb suc, aigua, o gel picat. Per això són completament “veganizables”.
De fet, agregant-hi llet d’ametlles, crema de cacauet, aigua de coco, llavors de “chia” o lli, flocs de civada, i fins i tot tofu, és una forma de mantenir aquesta consistència densa que li donen els lactis sense haver d’utilitzar-los i beneficiant-se de les propietats d’alguns d’aquests superaliments.
Les combinacions de fruites són infinites: taronja i pastanaga; pinya, mango i papaia; fruits vermells, maduixa i plàtan; poma i raïm, síndria i meló€ Sempre, a gust del consumidor. A vegades no fa falta afegir sucre, la qual cosa els torna més sans encara. I, per descomptat, refrescants.
De nou, seguint la tendència gastronòmica a les xarxes els plats més clàssics s’han reinventat dins i fora de l’alimentació vegana. És el cas del gaspatxo, plat insígnia de la cuina mediterrània. La recepta original té realment diferents variacions segons qui la prepari, però que sol coincidir en el bàsic: batre tomàquet, ceba, pebrot, a vegades cogombre i/o pa, aigua, oli d’oliva i vinagre, all, sal i pebre.
A causa de l’absència d’ingredients d’origen animal, és popular en l’alimentació vegetariana, a més d’una recepta molt habitual a l’estiu. I, a l’hora de donar-li un toc de color, podem fer diferents variacions: gaspatxo de pastanaga, de síndria, de remolatxa, de menta€ Segons la verdura o hortalissa que hi afegim variarà el seu color, però continuarà sent una opció molt refrescant.
A la recepta del “cosí-germà” del gaspatxo, el “salmorejo” cordovès, que només porta tomàquet, all, pa, sal, oli d’oliva i a vegades vinagre, prescindim de la resta de verdures i de gran part de l’aigua. També la podem personalitzar amb altres variants per aconseguir crema freda adequada per a afrontar la calor i la necessitat d’hidratar-nos bé.
Les postres més refrescants i típiques de l’estiu són els gelats. Però encara que hi ha versions veganes que substitueixen la llet per begudes vegetals (ametlles, soja, arròs, civada€), fàcils de preparar a casa o de comprar en el supermercat, solen abusar del sucre i additius.
Fer els nostres propis gelats vegans i pols de fruita més saludables és fàcil. N’hi ha prou amb trossejar i congelar les fruites que vulguem, i després triturar-les per la batedora. Afegir-hi iogurts de soja, llet d’ametlles, o crema de cacauet li donarà la cremositat pròpia dels gelats.
Per als pols, es poden utilitzar glaçoneres de gel a les quals afegir paletes, o comprar fundes de motlle que ja inclouen la nansa adequada per deixar-les congelar.
Una vegada més, el veganisme pot anar d’acord amb les receptes multicolor. En aquest cas, amb un plat propi de la gastronomia llatina però que s’ha internacionalitzat, com ho és el guacamole que, per l’absència d’ingredients animals en la mateixa recepta original, també forma part habitual de l’alimentació vegetariana.
La preparació bàsica és senzilla: alvocats picats o batuts amb coriandre i suc de llima, amanits amb sal i pebre. No obstant això, hi ha qui, especialment en època de calor, decideix donar-li aquest toc “unicòrnic”, afegint-li color amb, per exemple, bec de gall mexicà (tomàquet, ceba i “jalapeños” o pebrots molt trossejats), ceba morada tallada, o fins i tot bitxo picant per als més atrevits.
Aquesta versió vegana de l’arròs amb llet, tan típic de la Setmana Santa, és més lleugera si en lloc de llet l’elaborem amb begudes vegetals. També podem fer-la amb llet d’anacards, remullats i triturats amb una tassa de llet de coco, llima o llimona i una tassa d’arròs bullit. Bon estiu a taula! //
