NO entrarem a valorar la reacció de Mútua de Terrassa, però és evident que algun error s’ha hagut de produir quan dimarts desmenteix la saturació del seu servei d’urgències i ahir el reconeix obertament. Hem de convenir que l’entitat guanya més amb el comunicat d’ahir, reconeixent una situació certa de complexitat al servei, que el que va perdre amb el desmentiment de dimarts. Això garanteix la confiança per a pròximes ocasions.
Ahir, segons els treballadors de les urgències, es va notar una millora molt important. Una de les claus va ser, segons deien, un augment dels ingressos, que va permetre buidar els passadissos i oxigenar el servei. No cal plantejar si la millora d’ahir va ser conjuntural o bé fruit de la casualitat o perquè l’empresa va prendre mesures organitzatives o per tot una mica; la qüestió, segurament, l’hem de plantejar en termes més genèrics. La sanitqt pública terrassenca ha d’analitzar si el servei està dimensionat en relació a les necessitats de la ciutat i si l’organització interna és l’adequada. És més que evident que tenim un problema i s’ha de buscar solució. No sabem si ha de ser Mútua internament o han d’intervenir les autoritats sanitàries o les dues coses a la vegada, ja que l’empresa terrassenca és un proveïdor del CatSalut i és la Generalitat la responsable de dimensionar l’assistència sanitària pública al territori. Igual tenim un problema que Mútua per si sola no pot solucionar, cosa que no descartem, però insistim, el que és evident és que tenim un problema i alguna mesura sostenible en el temps s’hauria d’adoptar.
Hi ha diversos mals endèmics a la sanitat terrasenca, una és, com diem, les esperes als serveis d’urgències. Hem de reconèixer que els usuaris tenim una part de responsabilitat per no utilitzar les urgències dels CAP en casos en què no és necessària la intervenció de les urgències hospitalàries, però la part més important de culpa no recau en els pacients. Els altres problemes són les llistes d’espera, no només d’intervencions quirúrgiques, sinó també dels especialistes i, a l’assistència primària, la visita del metge de capçalera, a uns CAP més que no pas a altres. No és poc el que tenim, tot i que és veritat que no tot és culpa de Mútua i el Consorci Sanitari, els proveïdors al territori del CatSalut, no oblidem que la Generalitat és la responsable última de la sanitat pública catalana.
