Feia sis anys, des de “Duna Blanca, cançons i misteris” (2013), que no teníem disc nou d’un dels cantautors terrassencs més persistents i amb una trajectòria que ja compta dècades (va començar com a músic a la de 1980). Un parèntesi que Jan Díaz tanca amb el llançament, avui a les plataformes digitals, demà al vespre amb un concert de presentació a la Casa Baumann, de “Antibang”. Vuit cançons que “he anat escrivint, i gravant, a foc lent, al llarg dels dos darrers anys. Aquesta vegada no ha sigut tenir tots els temes i després anar a l’estudi, sinó un procés lent. Mai ho havia fet així, però el resultat ha estat bo, penso”.
En aquest temps de silenci discogràfic, que no pas d’activitat musical, a la vida personal d’en Jan Díaz han passat moltes coses, “i això es veu reflectit a la música, i també a les lletres”. Les sonoritats del pop-folk i la bossa nova banyen aquest “Antibang”, en què les cançons de caire intimista alternen amb les explosions d’energia pop-rockera. Díaz (veu, compositor i guitarres), les ha enregistrat amb Rubén Castro als teclats i el percussionista Juan Carlos Arévalo, i la producció de Genís Sobrado. Tots terrassencs, i tot gravat a l’estudi La Peixera, de la nostra ciutat. I a més a més, l’àlbum el publica el segell local Temps Records. “Aquest és un disc absolutament terrassenc, al cent per cent.”
Sense perdre l’esperança
El títol, “Antibang”, és un concepte que s’ha empescat el cantautor, que remet a les onomatopeies dels tebeos d’abans alhora que sintetitza la sensació que les coses “no rutlles al món com ens agradaria, però que no es pot perdre l’esperança”.
Així, la lletra de “Baño de luz” explica la història d’una dona “que ha tingut problemes a la vida, i que decideix que per tirar endavant s’ha de fer una neteja per dintre”. A “Fragilidad”, Díaz parla de què no som tan forts com semblem, encara que sovint no ho tenim en compte. “Claro”, la cançó del disc que més s’apropa a la bossa nova, i fins i tot a les sonoritats del jazz, és una reflexió “sobre l’esforç, el coratge quotidià que no sempre és reconegut, i que potser no cal que ho sigui”.
L’única cançó en català del disc, i la primera que enregistrà, és “Revolta”. “Parla de tot el que va començar a passar fa un temps i està passant actualment a Catalunya, sociològicament però també pel que fa a la revolta interior que ha anat produint-se a l’interior de la gent.” “Suéltalo”, la peça més breu, tracta d’aquells moments de la vida en què has de deixar anar llast per afrontar una nova etapa.
També cançons romàntiques
“Antibang” també té, es clar, les seves cançons romàntiques, com ara “No dejes nunca de brillar”, “Más de lo necesario” o “Sabes”, que ha estat el primer single, amb una lletra evocadora d’aquells moments “en què, sense parlar, amb una mirada, li estàs fent arribar a una persona un missatge d’amor o afecte”.
Jan Díaz actua en diferents formats (ell sol amb la guitarra, o amb un pianista) però poques vegades acompanyat de tot un grup. Ho farà demà a la presentació de “Antibang”, amb Castro i Arévalo, i el debut com a baixista de Juanki Herraíz. “El fet d’estar recolzat per tota una banda farà un concert de concepte més pop-rock, i en el que també hi haurà alguna sorpresa”.
La fitxa
Concert: Jan Díaz. Concert de presentació del disc “Antibang”
Data: Dissabte, a les 7.30 de la tarda
Lloc: BauHouse (pati de la Casa Baumann)
Preu: Taquilla inversa
