Llorenç Álvarez debuta avui a la competició de patinatge artístic dels World Roller Games al Palau Sant Jordi de Barcelona. Serà la seva cinquena aparició en un Mundial, amb l’objectiu d’acabar entre els cinc primers. Llorenç Álvarez és l’únic esportista terrassenc en els World Roller Games. Els participants afrontaran el disc curt del programa. Dissabte, els deu primers classificats faran el disc llarg. Entre ells, en principi, hauria de ser Llorenç Álvarez.
Com afronta aquesta competició tan especial pel fet de fer-se a Barcelona?
Era l’objectiu d’aquesta temporada. El primer era classificar-me i ho vaig aconseguir quedant subcampió d’Espanya. Era molt més del que esperava, ja que els tres últims anys havia acabat tercer. El que vull és gaudir-ho i en l’àmbit competitiu acabar entre els cinc primers estaria molt bé, ja que en els dos darrers Mundials he estat sisè.
El fet que sigui a casa ho fa tot diferent?
El fet de poder-ho compartir amb la família i els amics ho fa únic. Pensi que la família sempre ho ha hagut de veure per striming i ara podran venir al Sant Jordi, un escenari mític de Barcelona on vindrà molta gent. És una convocatòria molt especial, perquè pots compartir-la amb companys d’altres modalitats. Tot això et motiva i et fa sentir com en uns Jocs Olímpics, que és el que ens agradaria a tots.
Aquest format dels World Roller Games dona una visió i un impacte ben diferent dels Mundials de totes les disciplines.
Sí, perquè tot és molt més gran. Els recursos es multipliquen i l’atenció també.
És l’únic representant terrassenc.
Sí, ho sé. I estic molt orgullós de representar la ciutat. Recordo molt els meus inicis al CN Terrassa, des dels 5 anys als 18. Porto Terrassa al cor, visc a Terrassa i estic molt orgullós de la meva ciutat.
Em parlava abans de les seves aspiracions d’acabar entre els cinc primers.
Es dóna la circumstància que el tercer patinador del món no ha estat convocat. I s’obre un ventall de possibilitats de cara a una medalla o un top-5 que dóna una gran emoció al campionat. Altres vegades semblava un somni impossible, però aquesta vegada és diferent.
Quina és la clau per fer un bon paper en un Mundial?
Jo diria que viure l’esport que fas. Pots dedicar totes les hores de tècnica i d’entrenament que vulguis, però si la gent no veu alguna cosa especial en tu, no arribaràs mai a fer res en un Campionat del Món. Aquest esport és una combinació de tècnica i de passió. Sempre dic que s’ha de sortir a la pista a viure l’esport que estàs fent, per gaudir tu i fer gaudir els altres.
Ha verbalitzat el seu somni que el patinatge sigui olímpic. Ho veu possible?
El patinatge artístic està lluny encara. Hi ha altres esports amb més poder econòmic, però de mica en mica ens hem d’anar apropant al patinatge sobre gel que sí que és olímpic. Encara manquen recursos però espero poder participar, encara que sigui com a entrenador, en uns Jocs Olímpics. Costarà, però penso que és possible.
Vostè és actualment un dels millors patinadors espanyols. Ha estat un camí dur fins a arribar a aquest punt?
Sempre he tingut el suport de la meva família i dels amics, però és cert que hi ha hagut moments difícils. El patinatge artístic és un esport minoritari i el masculí encara més en relació al femení per la forma en què és rebut per la societat. Tu has de ser com ets i gaudir del teu esport, encara que hi ha persones que encara no entenen que l’esport no es tracta d’un gènere. Sempre hi ha barreres psicològiques i socials que s’han d’anar tombant. Però això es supera i et fa més fort. De mica en mica, et vas obrint un espai en el teu món i obtens un reconeixement que val molt més que l’opinió de segons quines persones.
Només es dedica al patinatge?
Aquest any he acabat la carrera de fisioteràpia, que he anat alternant amb els entrenaments, i a part sóc entrenador i coreògraf de diferents grups a Matadepera i a Ripollet. A més, hi ha una part de la nostra preparació que són els entrenaments invisibles que ocupen molt espai: cuidar-te la dieta, la preparació física, la son, etcètera. Jo entreno una mitja de quatre hores al dia. També competeixo en la modalitat de quartet amb el Foment Cardoní, amb qui estàvem classificats pel Campionat del Món, però la Federació ens va fer escollir entre individual o quartet. Espero poder-ho fer en el futur.
En tot cas, viure professionalment del patinatge és complicat?
Com a patinador no pots viure. Pots arribar a ser professional com a entrenador, coreògraf, exhibicions i activitats d’altres tipus.
Ha parlat vostè del gènere en el món de l’esport. I normalment ens fixem en la discriminació que pateix l’esport femení. Però entenc que en el món del patinatge la realitat és oposada.
Hi ha esports que culturalment són més masculins. I a l’inrevés. Però això no vol dir que només els pugui practicar un gènere. Hi ha uns esports més artístics on ara els homes tenen més participació. Sempre he estat a favor de la igualtat, però igual que es demana en esports socialment masculins també ho demanem en els que són més coneguts com a esports femenins. La lluita ha de ser per les dues parts. I aquests perjudicis, moltes vegades, són causats pel desconeixement. Cal obrir la ment i evolucionar cap a un món d’igualtat.
Li ha resultat difícil conviure en aquest món?
Dins del nostre petit món el patinatge masculí és molt reconegut. Perquè els nois poden desenvolupar molta capacitat i molt espectable. Jo em sento molt reconegut en el meu món. Ara, quan surts a l’exterior, has de lluitar contra aquesta ideologia errònia que té molta gent. En tot cas, no em sento discriminat. El que has de trobar són les persones adequades i fer entendre a qui no entén que el patinatge pot ser masculí que estan equivocats. Si jo no em fico en qui ets tu, respecta el meu esport i intenta gaudir-lo. Qui ho dubti que vingui a veure aquest Campionat del Món que ho comprovarà.
