La secció primera penal de l’Audiència Nacional ha fixat per al 20 de gener el començament del judici al terrassenc Pere Soler, director dels Mossos d’Esquadra quan els fets de l’1 d’octubre. El principal acusat és l’exmajor dels mossos, Josep Lluís Trapero, imputat d’un delicte de rebel·lió per facilitar la celebració del 1-O i per no frenar "el setge" a la conselleria d’Economia.
En aquest judici, que es prolongarà fins al 19 de març, s’asseuran també en la banqueta l’exsecretari general d’Interior, César Puig (era el segon de l’exconseller Joaquim Forn) i la intendent de la policia autonòmica Teresa Laplana.
La Sala ha assenyalat en una diligència el començament de la vista oral, que tindrà lloc en la seu de l’Audiència Nacional en San Fernando de Henares (Madrid), per als dies 20 a 23 de gener. Al febrer declararan els testimonis. Al març, el judici prosseguirà amb les testificals i pràctica de la prova documental i informes.
La Sala penal va ratificar la setmana passada la competència de l’Audiència Nacional per a jutjar el delicte de rebel·lió després que Soler i Puig intentessin que aquesta causa fos jutjada a Catalunya plantejant un incident. La Fiscalia demana per a Trapero 11 anys de presó per rebel·lió com a "peça clau" per a "dur a terme el pla secessionista" català. És la mateixa pena que demana per a Soler i Puig, mentre que a Laplana l’acusa només de sedició pels incidents en la conselleria i demana per a ella 4 anys de presó.
El tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, i el fiscal d’aquest tribunal Pedro Rubira consideren que Trapero, Soler i Puig van incórrer en el delicte de rebel·lió en el seu apartat referit a declarar la independència d’una part d’Espanya i també per "sostreure qualsevol classe de força armada a l’obediència del Govern".
Subalterns
Ho van fer, afegeixen, no en qualitat de caps, sinó exercint com a "comandaments subalterns", la qual cosa comporta penes de 10 i 15 anys. Per això els fiscals els demanen 11 anys de presó i els mateixos d’inhabilitació absoluta.
En el cas de Laplana consideren que va incórrer en un delicte de sedició, però no com a autora principal o com a persona constituïda en autoritat sinó dins de l’apartat que recull altres casos. Reclamen per a ella a més 5 anys d’inhabilitació per a ser mosso. Els fiscals responsabilitzen els acusats d’haver consentit la celebració del 1-O i també de no frenar el setge a la conselleria d’Economia al setembre de 2017. Mentre que a Trapero, Soler i Puig els imputen els dos fets, a Laplana només li atribueixen responsabilitat en el setge a la conselleria.
Els fiscals creuen que els encausats van constituir "una peça clau" per a "impedir o dificultar greument el compliment de les ordres emanades pels tribunals de justícia" amb la finalitat "de dur a terme el pla secessionista ideat" pels màxims responsables del Govern i del Parlament, "així com pels líders dels grups parlamentaris i de les associacions independentistes".
