Qui no ha sentit un gaudi immens, més d’una vegada, escoltant la composició musical "Concert d’Aranjuez"? Una obra antològica del mestre Joaquim Rodrigo. El proppassat dissabte (dia 6), va fer vint anys que ens deixà. Un geni que havia nascut justament el dia de santa Cecília de 1901. Als 3 anys, es va quedar pràcticament cec, per culpa de la diftèria. Aquest fet fou el detonant de la seva vocació, que encetà als 9 anys. La seva primera composició data de quan en tenia 22. Òbviament fou escrita en sistema braille i transcrita per un escrivent.
Amb 26, es matriculà -a París- a l’École Normale de Musique i al Conservatori de la Sorbona, per perfeccionar els seus coneixements, durant dotze anys. Llavors, retornà a Espanya, i s’instal·là definitivament a Madrid.
L’any 1940, a Barcelona, estrenà l’obra referida (per a guitarra i orquestra) que el feu famós a nivell mundial. Catorze anys després, donà un pas més endavant, i aconseguí el repte de consagrar la guitarra espanyola com a instrument de concert, amb la seva "Fantasia per a un gentilhome", sobre uns temes del compositor barroc Gaspar Sanz.
Com deia el filòsof alemany Friedrich Wilhelm Nietsche, "sense música, la vida seria un error". El nostre personatge d’avui sempre va tenir molt clara aquesta tesi. En decidir que la seva sonata vital no podia restar inacabada, ell mateix en trià la coda. Dessota d’aquesta perspectiva, doncs, tots tenim el dret i alhora el deure de convenir com compondré els viaranys i els acords de la pròpia existència. Sense deixar que algun altre ho faci per nosaltres.
En aquest capítol, al meu entendre, la música esdevé cabdal. Sobretot per nodrir les bases d’una personalitat com cal. Amb qualitat, sentit, entonació i perfil adients. Permeteu-me, però, que ací faci per diferenciar la música bona de la que ni tan sols s’hi pot assemblar. Un autor clàssic com en Joaquim Rodrigo mai no passarà de moda. Tanmateix, el "nyigo-nyigo" de cites com el Primavera Sound, el Grec o qualsevol conjunt actual dels que es dediquen a fer soroll i poca cosa més mereixen un altre etiquetatge. De cap manera no li arribaran a la sola de la sabata.
