Aquest primer diumenge de juliol hem celebrat la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit. El lema d’enguany és: "Fes als altres tot allò que vols que et facin a tu". S’inspira en una recomanació de Jesús -"feu als altres allò que voleu que us facin"- que es troba al capítol sisè de l’evangeli de sant Lluc, al centre d’un passatge que tracta de la misericòrdia i l’amor als enemics. Comportar-se amb els altres tal com volem que els altres es comportin amb nosaltres és un bon criteri d’actuació per a les relacions entre les persones; és un criteri realista i raonable, que certament resulta molt pràctic i eficaç per a la convivència humana.
Les relacions humanes es desenvolupen en bona mesura a través de la reciprocitat, que és l’acció de correspondre a una altra persona, de donar i de rebre, d’intercanviar béns i serveis. Els vincles personals, familiars, professionals, econòmics, polítics, etc. es realitzen d’acord amb els intercanvis que es duen a terme. En les relacions entre els esposos i en tots els àmbits de la relació dintre de la família, les persones intercanvien sobretot sentiments i amor; en el món del treball es dona principalment un intercanvi de béns, i el mateix podem dir sobre les relacions entre empreses, institucions i administracions; finalment, en l’àmbit de les relacions internacionals també hi ha mecanismes i pràctiques de reciprocitat.
La reciprocitat és un valor social que ajuda el creixement personal i que d’alguna manera oxigena les relacions humanes i institucionals, perquè es generen beneficis per a totes les parts. Ara bé, perquè les relacions entre persones i institucions arribin a bon port cal la intel·ligència social, que és la capacitat de relacionar-se amb els altres de manera harmoniosa, pacífica i constructiva. La bona relació ajuda a comunicar-se de manera efectiva, a saber gestionar les emocions i a obtenir bons resultats en les diferents interaccions socials. No hem d’oblidar que, quan naixem, depenem absolutament del tracte i la cura que ens dona la nostra mare; necessitem aliments i atenció, però també afecte i proximitat, i aquesta necessitat dura tota la vida.
La intel·ligència social ens ajuda a tenir en compte l’altre i a no guiar-nos només pel nostre interès personal; també ajuda a moderar l’afany de poder i a ser més solidaris i conscients de la pertinença a un grup humà concret; d’altra banda, eleva l’autoestima perquè fa que la persona se senti acceptada i valorada i això també la fa sentir més segura d’ella mateixa. Aquest factor d’intel·ligència porta a implicar-se activament en els diferents àmbits de la societat, a desenvolupar el sentit de comunitat, a no interessar-se només per un mateix, sinó també per les causes nobles en tots els ambients de què es forma part, per la història passada i pel futur que vindrà, i per millorar el món des d’una actitud solidària.
Jesús ens ensenya a tractar els altres tal com volem que ells ens tractin. Però també ens motiva perquè anem més enllà, per arribar a estimar fins i tot els enemics, per fer el bé als qui ens odien, beneir els qui ens maleeixen, pregar pels que ens injurien, perdonar sempre, ser compassius com el nostre Pare del cel és compassiu. Jesús ensenya no només a complir el principi de la reciprocitat, de la justícia en les relacions amb els altres, sinó que també ajuda a viure les relacions amb els altres des de la perspectiva de la misericòrdia, a ser sempre benignes i indulgents, oferint misericòrdia i descobrint la veritable alegria en el fet de compartir amb generositat.
Les relacions humanes es desenvolupen en bona mesura a través de la reciprocitat
