Terrassa disposa d’un total de 1.957.284 metres quadrats de zones verdes i més de quaranta mil arbres, comptant els més de quatre mil que hi ha al parc de Vallparadís. La majoria dels jardins històrics ha desaparegut o bé ha canviat molt la seva fesomia però en els darrers temps s’han creat nombrosos parcs i zones verdes en diversos indrets de la ciutat.
Entre finals del segle XIX i començaments del XX, Terrassa gaudia d’una pila de jardins privats de gran interès històrico-artístic. Per exemple, els de la Masia Freixa, que encara existeixen i que des de 1959 són públics i constitueixen el parc de Sant Jordi, que fou el primer parc públic que va tenir la ciutat. El jardí original, d’estil romàntic, el va dissenyar el pintor Rafael Benet pels voltants de l’any 1918. El parc ocupa 22.000 metres quadrats i conserva elements originals però també n’ha incorporat de nous com l’amfiteatre.
En canvi, han desaparegut els de la casa Alegre del carrer del Nord, construïts el 1865, que s’estenien cap als carrers de Sant Ignasi i Sant Leopold. Estaven ornamentats amb heura i amb fragments de claustres romànics i gòtics. Va ser enderrocada l’any 1977.
Un altre jardí famós de l’època era el del pintor Vancells, situat darrera de l’habitatge, al carrer de la Font Vella, que arribava fins al Sant Esperit. Per la seva banda, la casa Vinyals, del carrer Major, es distingia perquè el seu jardí no era dins de la casa sinó al davant, a l’altra banda del carrer. Hi havia sortidors, parterres, testos, ocells i peixos. Va desaparèixer durant els anys 40.
Els jardins del Retiro eren uns dels més antics de Terrassa. El Retiro va ser un teatre inaugurat l’any 1880. Als jardins hi havia vinyes, avingudes arbrades, una cascada i una glorieta i de vegades s’hi celebraven exposicions agrícoles. També hi havia una cascada a la casa Mata del carrer de Garcia Humet cantonada amb Sant Cristòfol, construïda el 1850, que ja no existeix.
Els jardins del Cercle Egarenc eren obra del jardiner barceloní Ramon Oliva, director de Jardins Públics de Barcelona, que havia treballat fins i tot per a la casa reial. Aquests jardins, ubicats al carrer de Sant Pere, eren d’estil romàntic i es van inaugurar el 1887. Oliva va fer les obres compaginant-les amb el seu treball per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. A partir de l’any 1890, s’hi va incorporar un saló de ball de ferro i vidre, a l’estil d’un pavelló xinès, disseny original de l’ arquitecte Rafael Puig. Aquests jardins van desaparèixer durant la dècada dels 50.
El Reial Col·legi Terrassenc, actual Escola Pia (des de 1901), gaudia d’uns jardins amb molta vegetació i un hort. Hi havia una part ornamental amb dos espais gairebé simètrics i també disposava d’una terrassa. Hi havia un desnivell, salvat gràcies a unes escales decorades que confluïen en una font central.
El jardiner Joan Mirambell, conegut pel seu treball amb diversos arquitectes en projectes de creació de ciutats-jardí, va dissenyar uns jardins per al Castell Cartoixa l’any 1956, que serien executats pel jardiner Argemí. Actualment han desaparegut. Se sap també que a ca l’arquitecte municipal Coll i Bacardí (que l’any 1915 va presentar a Terrassa un projecte de ciutat-jardí) hi havia uns jardins molt elogiats. Ara han desaparegut. La casa sí que continua existint: és la Casa Baumann (la família Baumann va adquirir la propietat l’any 1920). Pertany a l’Ajuntament des de 1963.
El jardí del Gran Casino, actualment una llibreria, es va construir l’any 1920 i va ser reformat durant els anys 40 per Eduard Blanxart, amb un mosaic central.
Una de les “joies de la corona”, juntament amb el parc de Sant Jordi, era i continua sent la Casa Museu Alegre de Sagrera. El jardí es va construir paral·lelament a les obres de reforma de la casa efectuades l’any 1911 per Melcior Viñals, que aleshores era arquitecte municipal. Abans d’aquesta reforma es veu que allà hi havia un hort. D’estil romàntic francès, els jardins tenen una superfície de 3.522 metres quadrats. L’accés es feia a través d’un gran pati de mosaic. Té un sortidor escultòric al centre, un estany, una gruta, bancs per seure i una gran varietat de flors i arbres, a més de diversos camins envoltats de gespa. L’antiga porta d’entrada dels carruatges és l’actual accés del carrer del Cardaire. És propietat de l’Ajuntament des de 1973.
L’Escola Industrial, el Parc Audiovisual o la Cecot són altres espais que compten amb jardins.
Pel que fa als parcs, a més del de Sant Jordi, tenim el de la Cogullada, el de les Nacions Unides, el de Gernika, el de la plaça de Catalunya, el dels Catalans i, és clar, el de Vallparadís.
El parc de la Cogullada és al sud-oest de Terrassa, al barri del mateix nom. Té molts desnivells però tots els camins estan pavimentats. És un parc de 36.400 metres quadrats, que compta amb bancs, una font, un espai de jocs infantils, uns cinc-cents arbres de quinze varietats diferents i moltes espècies d’herbes aromàtiques.
El parc de les Nacions Unides, inaugurat el 2005 al barri de Can Roca, té una superfície de 30.000 metres quadrats, gairebé tota recoberta de gespa, i disposa d’un carril bici.
El parc de Gernika és a Torre-sana. Ocupa uns 20.000 metres quadrats. Va ser inaugurat el novembre de 2007 i disposa de gespa i camins pavimentats.
La plaça de Catalunya, amb una superfície de 7.481 m2, separa el barri de l’Escola Industrial del de Ca n’Anglada. Ocupa les antigues terres de Can Gorgs, una masia que va ser enderrocada durant la dècada dels 60. Es va inaugurar l’any 1984. Té una zona enjardinada i un amfiteatre.
El parc dels Catalans, a la part sud de la Rambla, existeix des de 1995. El disseny es va fer des de l’Estudi d’Enginyeria i Urbanisme J. M. Domènech. Té una superfície de més de 10.000 metres quadrats de gespa de superfície ondulada.
Finalment, el parc de Vallparadís és un dels parcs urbans més grans que hi ha a Catalunya, amb una longitud de tres quilòmetres i mig i uns 395.000 metres quadrats. El projecte marc es va adjudicar al despatx de l’urbanista Manuel Ribas Piera. En següents fases, també hi van col·laborar els arquitectes Josep Giner, Anna Ribas i Marta Gabas i els despatxos de BAMMP Arquitectes Associats, Ruisànchez Arquitectes i l’enginyer Ignasi Reventós. El parc té un llac, una piscina i s’hi pot fer un recorregut amb el seu tren en miniatura.
