Tenim la il·lusió/ tenim l’esperança/ els Minyons dins del cor/ tenim mil castells/ i hem fet nostra cada plaça/ tenim la canalla, la pinya, el tronc/ tenim el valor per fer-ho millor/ tenim els somnis/ i amunt cremem les pors” comença “Tenim 40 anys”, la versió d’una de les seves cançons que el grup terrassenc Doctor Prats li ha fet als Minyons de la Terrassa com a regal d’aniversari. I que, projectada amb el seu videoclip, va ser la sorpresa final de l’emotiu acte institucional del seu 40è aniversari, de gairebé tres hores de durada, que se celebrà dijous al vespre, als jardins de la Casa Alegre de Sagrera.
“Gràcies a les gairebé tres mil persones que han viscut, han plorat, han patit, s’han emocionat vestint la camisa de la colla, en aquests quaranta anys”, va dir l’actual president dels malva, Jesús Rodríguez, obrint la llarga llista de parlaments. També va agrair la “dedicació inqüestionable” dels que s’han posat al davant de la colla, i posant-la per davant “de qüestions personals, familiars i professionals”.
“Una gran eina d’integració”
Entre tots han fet de Minyons “una colla diferent en el món dels castells, respectada i admirada per molts, a vegades criticada amb cert punt d’enveja, i massa sovint, poc valorada per institucions i mitjans de comunicació”. I de la que també se n’ha d’estar orgullós pel seu vessant social, “perquè és una gran eina d’integració, per joves i adults”.
“La colla Minyons de Terrassa té un caràcter, el que fa que a vegades sigui difícil de gestionar i d’entendre’l”, va dir després l’actual cap de colla, Arnau Boada. Josep Anton Falcato, un dels fundadors de Minyons, va recordar a Joan Brugués, (“el primer amic que vaig fer a Terrassa. Jo tenia els coneixements tècnics i ell les relacions socials”) i el malaguanyat Carles Feiner “Negre”, de qui va voler agrair “com em va fer costat” i “el gran record que guardo d’haver format part dels seus equips tècnics”.
Minyons han passat a la història també per haver normalitzat la presència de les dones als castells. Abans, el seu paper a les colles era “ajudar a enfaixar i posar-nos als últims cordons de les pinyes”, va explicar Maria Dern, que era entre les que van fer-li un castell només de noies a en Falcato, com a regal perquè se n’anava al servei militar. I així va començar a haver-hi una colla de “Minyones” dins dels Minyons, que feia trobades tècniques amb el Negre a la pizzeria Tara. La seva fou una trajectòria de dos anys d’il·lusió i lluita i també crítiques. El gener de 1983, però, “vam decidir plegar perquè les noies ja estàvem incorporades del tot als castells”.
Marc Roure, que fou cap de colla als anys noranta, va fer un repàs a aquest període. Un altre antic cap de colla, Guillem Comas, va parlar dels valors de Minyons. “Entenc que el principal valor de la nostra colla està en la seva gent i en les relacions que s’hi realitzen”, va dir, i per predicar amb l’exemple, va fer pujar a altres quatre membres més per parlar d’experiències i valors. Tot seguit es va passar un vídeo amb cinc “primers”: el cinc de nou amb folre (carregat), el quatre de nou net, el tres de nou amb folre i manilles, el tres de nou amb folre i agulla (carregat) i el quatre de deu amb folre i manilles, que tingué gran aplaudiment.
“Lluita, força i entusiasme”
També molt aplaudida va ser la consellera de Presidència, Meritxell Budó, quan va començar el seu discurs recordant que “avui fa cinc-cents dies que un terrassenc, en Josep Rull, és empresonat, injustament, amb la resta de presos i preses polítiques”. Budó felicità els Minyons per quaranta anys “que han estat també de la història dels castells. Els valors que representeu són els mateixos que han fet gran el nostre país: la lluita, la força i l’entusiasme que caracteritzen els catalans i les catalanes. Ens cal anar a l’una per fer grans coses, en el món els castells i en el país que volem construir”. “Sou un magnífic exemple de la capacitat de Terrassa de construir els castells més ambiciosos. Sempre tocant de peus a terra, fent xarxa, equip i mirant cap al cel, i conservant la capacitat de somiar” va reblar l’alcalde Jordi Ballart.
Finalment, i abans de la cançó de Doctor Prats, es va donar l’ensenya de la colla als membres que hi pertanyen des de fa 25 anys o més , i als que han estat presidents i cap de colla els últims cinc anys.
