Roland Barthes, per blasmar el llenguatge abstrús que feien servir els crítics literaris dels anys 70, afirmava d’ells que semblava que escrivien els seus articles sota un únic criteri: "S’entén? Doncs compliquem-ho!". Aquest, sincerament, sembla ser també el criteri seguit per qui hagi confeccionat l’alambinat cartipàs amb què s’ha dotat el govern de l’Ajuntament de Terrassa. En aquest cartipàs, s’hi pot trobar una mica de tot i massa de res, com deien els estoics, però sobretot el que hi xarbota alegrement és l’originalitat, tant en les denominacions de les matèries i competències com en els encreuaments de responsabilitats entre els diferents tinents d’alcalde i regidors. Sembla com si algú hagués encarregat la seva confecció a un estudiant de Ciències Polítiques amic de les substàncies psicotròpiques i de l’exhibició dels seus coneixements teòrics.
Naturalment, dins d’aquest aiguabarreig hi ha grans encerts, com la creació d’una regidoria de Rieres. No entenc com no se li havia acudit a ningú abans, donat que Terrassa és una ciutat clivellada per aquests accidents geogràfics! A més, el fet de situar aquesta regidoria a Presidència i no a Territori i Sostenibilitat, que és on la situaria una lògica primària, sobretot perquè dins de Territori i Sostenibilitat hi ha la regidoria d’Aigua, fa que aquesta dicotomia doni al cartipàs un exotisme conceptual que és molt d’agrair. És igual d’alambinada la regidoria d’Infantesa, Joventut, Adultesa i Famílies perquè desterra la gent gran a una altra regidoria i, en canvi, incorpora la competència de "qualitat democràtica" que, ves a saber per què, forma part d’una tinença d’alcaldia que es diu "cicles de la vida" i no d’una altra que s’hauria pogut dir "coses que passen". No cal dir que la creació d’una regidoria de Benestar Animal dóna a la nostra ciutat un cert toc de distinció perquè emet un missatge molt positiu: en aquesta ciutat els humans vivim tan bé, però tan bé, que ja només cal que ens preocupem perquè la resta d’animals arribin a la nostra qualitat de vida. He de reconèixer que en la meva família fa anys que perseverem en aquest objectiu i que, per tant, ens fa molta il·lusió que aquest ara sigui compartit pel Consistori municipal.
No voldria ser, tanmateix, en la pell de qui hagi de confeccionar les targetes dels regidors de l’actual govern. Per posar només un exemple, la regidora Jennifer Ramírez hauria de posar en la seva targeta "regidora de Premsa i Comunicació, Protocol, Societat Municipal de Comunicació, Rieres, Relacions Institucionals, Usos del temps, LGTBI+, Comerç i Mercats", ja es veu que això no hi ha targeta que ho aguanti! Li hauran de dissenyar un desplegable o un políptic perquè hi pugui cabre tot. A més a més, aquest repartiment de competències és tan desigual que acabarà creant mala maror en l’equip de govern. Em fa patir sobretot la comparació entre na Jennifer i na Rosa Boladeras perquè ja sabem que els artistes acostumen a tenir l’ego una mica inflamat. Me les imagino totes dues assegudes de costat a la comissió de govern i na Rosa mirant de reüll les targetes de na Jennifer i comparant-les amb les seves on només hi deu dir un auster i isolat "regidora de Cultura". M’estranya que un alcalde tan sensible a les desigualtats com el que tenim no s’hagi adonat d’aquest potencial perill de discriminació governamental.
L’oposició no ha criticat pas aquests aspectes del cartipàs sinó que més aviat ha retret a l’alcalde que no assumís responsabilitats en primera persona, cosa que, sincerament, em deixa perplex. Jordi Ballart ja va deixar ben clar el dia de la seva presa de possessió que la conciliació familiar ben entesa començava per un mateix i que ell tenia prioritats vitals ben diferents que les de ser alcalde, que no esperessin veure’l gaire per l’Ajuntament però, en tot cas, que ja hi aniria passant. Doncs això, el nostre alcalde en segona oportunitat és coherent des del cap fins als peus!
