Opinió

El camí de l’Opus

Avui fa quaranta-quatre anys moria, a Roma, Josep-Maria Escrivà de Balaguer. Un cop mort, la Santa Seu rebé una allau de cartes de tots els indrets del planeta. N’hi havia 48 de l’episcopat i 41 de superiors d’ordes religiosos. Totes demanaven obrir el procés de beatificació. Finalment, el tema s’endegà formalment l’any 1981, essent beatificat el 17 de maig de 1992 i canonitzat el 6 d’octubre de 2002.

Si hi ha un signe/tret principal que el defineix no és altre que la crida a la santedat des del propi treball i la vida ordinària. Això vol dir que cal desterrar aquella creença prou estesa que tan sols és un tema exclusiu de frares, monges, capellans i resta de clergat. Als 16 anys, se n’anà al seminari. Volia ésser capellà. Es quedà orfe de pare als 22, i es consagrà prevere als 23. Als 25, demanà permís al bisbat per traslladar-se a Madrid, a fer el doctorat en dret. Això li permetia, alhora, fer classes de dret romà i canònic, podent ajudar econòmicament el sosteniment de la família.

Immers ens ambients d’atenció a malalts, el seu tarannà extravertit el dugué a fer un munt de coneixences en tots els àmbits socials. A partir d’ací, pròxim als 27 anys, sentí que Déu el cridava a organitzar el que, actualment, és el que coneixem com a Opus Dei. Inicialment, una institució restringida a homes, però oberta a dones el 1930.

L’entorn social del moment, amb l’arribada de la Segona República, generà una forta crisi religiosa. Per tot plegat, sentí la necessitat de fer un recull escrit (als 32 anys) de “Consideracions espirituals”. La bestreta del que, el 1939, es reeditaria dessota el títol de “Camino”. Obra traduïda a més de quaranta idiomes i que esdevé un manual de meditació personal, amb gairebé mil temes concrets d’aplicació al nostre dia a dia. En recomano la lectura. Algú em retraurà que es fa un xic farragós de seguir. No el contradiré. Afegeixo que té elements d’immensa fondària i profunda vàlua. Tot i això, el considero imbuït de massa misticisme. Jo em decanto per la manera de fer d’un sant més popular i planer: sant Joan Bosco. No té ribets de suposada superioritat.

To Top