M’ho passo pipa tibant de les págines d’opinió de força diaris del país. Veig venir de lluny el qui em vol “enredar”. Per contra, el ventallobert/plural dels que sempre aporten substància m’ajuda… I de quina manera ! Així,, vaig trobar genial l’editorial d’en Màrius Carol fa dotze dies. Una crida en favor dels malalts de la lectura, citant en William Faulkner, premi Nobel de literatura fa 70 anys. Seva és la tesi del “llegir, llegir, llegir tot. Clàssics, desconeguts, bons, dolents, veure com escriuen, llegir i absorbir-ho, de cara a escriure després. Si ès bo, ho conserves. Si no, ho llences per la finestra”.
També un altre parell de cites antològiques: “home pobre, humanitat pobre”. I “intel.ligència és el poder d’acceptar l’entorn”. En contrast amb aquest autor, penso en Jean Paul Sartre. A ell, li fou atorgat el mateix Nobel l’any 1964. Renegà, però, de la dotació econòmica i del glamour per criteris de coherència personal. El propi esperit inconformista l’havia dut, uns anys abans, a renunciar a la Legió d’honor. Com havia prescrit el diari “Le Monde”, era el més apassionadament burgès de tots els escriptors burgesos.
Ací, citaré quatre autors que no el van assolir, lamentablement: James Joyce, Franz Kafka, José-Luis Borges i el nostre inefable Miquel Martí i Pol. Malgrat tot, la pròpia història (que és sàvia) i, sobretot, les hemeroteques els han situat al lloc i nivell que pertoca.
Passant l’anàlisi a la vessant política de casa nostra, el nostre govern de la Generalitat palesa un nul nivell de coherència i savoir-faire. D’altra forma no es pot acceptar la rebequeria eterna d’un Torra desmarxat. Treure pit (a la cloenda del judici al procés) al.legant que “ho tornaríem a fer” és pixar fora de test. Ignorar més de la meitat dels habitants del principat. Fer ulls clucs a una realitat que els vídeos del Youtube li restregaran pels morros “in secula seculorum”.
En aquest cas, d’intel.ligència no en demostra pas gens ni mica. Passarà als anals de la història com un penell.