Dos cops l’any, com a mínim, tenim l’ocasió de discutir sobre els cartells festius que anuncien el carnaval i la Festa Major. Algun dia, un expert en semiologia en farà una anàlisi. No com la que fem els ciutadans de carrer quan debatem sobre si ens agraden o no, si la il·lustració és massa transgressora, si conté elements de denúncia que divideixen, si és masclista… Parlo d’una anàlisi sobre els significats i els símbols. I, tot, relacionat amb el perfil dels autors i dels jurats que els escullen.
En relació amb el cartell de la Festa Major d’enguany -que no diré si m’agrada o no perquè el meu criteri estètic és absolutament prescindible per a l’opinió pública local-, sí que em referiré a la intromissió del disseny en la denominació de la festa. És a dir, al fet que als cartells aparegui l’expressió "La Major Festa". Recordi’s que, com a norma general, en català l’adjectiu va després del nom perquè n’especifica el significat. Quan excepcionalment s’altera aquest ordre, se n’altera el sentit. No és el mateix un "home pobre" que un "pobre home". Això també passa amb aquesta alteració. "Festa major" és una denominació lligada a uns temps on de festes, en el sentit de fer gresca, se’n feien poques. L’adjectiu, per tant, servia per especificar de quina festa s’estava parlant, i per distingir-la d’altres festes igualment concretes com la festa major "petita" o d’hivern, i no pas per assenyalar-ne la magnitud. L’expressió "festa major", en definitiva, simplement precisa que parlem de la d’estiu.
Els dissenyadors, però, han volgut intervenir no tan sols en la il·lustració de la festa amb un doble cartell -la significació del qual necessita d’una exegesi explícita per entendre’l-, sinó també en el nom de la festa. No n’han tingut prou a dir de quina festa es tractava -de fet, també n’han prescindit en la il·lustració, que podria referir-se a qualsevol altre esdeveniment de qualsevol altre lloc del món-, sinó que han volgut dir-nos que, a més de ser la "festa major", la d’estiu, també era la més gran, la "major" festa. I aquesta és una intromissió més que discutible. Primer, perquè la despersonalitza, la fa inespecífica. Segon, per la senzilla raó que, donades les enormes confusions lingüístiques que ja patim -la setmana passada en parlava en relació amb l’anglès-, només falta que juguem a crear-ne més. Aquesta estructura gramatical, amb el nom al final (probablement, ni que sigui inconscientment, deutora també de la penetració de l’anglès), és confusionària. Els nous terrassencs que no tan sols no parlen català sinó que tampoc coneixen les nostres tradicions festives ara dubtaran sobre com s’ha de denominar aquesta festa d’estiu.
Però, i sobretot, aquesta inversió estableix una valoració sobre la Festa Major que vol convertir-la en la més gran, cosa que no necessàriament és compartida per tothom. Hi ha molts terrassencs que, per Festa Major, toquen el dos per estalviar-se l’enrenou. Hi ha terrassencs per als qui aquest tipus de festa massiva és tot el contrari d’allò que entenen per fer una gran festa. Hi ha terrassencs per als qui la festa més important és carnaval. O Nadal. A la casa on m’allotjava als Estats Units, i per sorpresa meva, el Thanksgiving Day no els interessava gens, i en canvi, la seva gran festa era Halloween. És això mateix. Qui és el dissenyador per dir-nos quina és la "major" festa? A què es deuen aquestes ganes de condicionar els nostres sentiments? Potser és que confonen l’anunci d’una festa major amb el d’una coca-cola?
Hi ha terrassencs per als qui aquest tipus de festa massiva és tot el contrari d’allò que entenen per fer una gran festa
