Espai solidari

La violència filioparental, un conflicte on no hi ha un perfil únic

Els tres principals eixos de treball de l’Asociación Raíces, amb seu a Terrassa, són la prevenció i divulgació de la violència filioparental; la comunicació, investigació i informació; i l’atenció a famílies immerses en una situació d’aquest tipus.

En aquest últim àmbit, els professionals de l’entitat duen a terme una intervenció psicosocial i terapèutica amb la voluntat d’acompanyar, assessorar i orientar a les famílies amb problemàtiques relacionades amb conflictes filioparentals. L’objectiu de l’entitat és arribar al màxim nombre de persones i de mica en mica s’hi van apropant. L’any 2017, l’últim del qual se’n tenen dades, va estar marcat per l’expansió dels eixos estratègics de l’entitat, en consonància amb l’evolució dels casos i famílies ateses respecte als anys predecessors. L’associació va atendre l’any 2017 un total de 105 famílies, la qual cosa suposa un increment del 98% respecte a l’any anterior.

Si analitzem les característiques dels usuaris de l’entitat, podem arribar a algunes conclusions. Tot i que les dades no són extrapolables a la població general, ens poden donar algunes pistes.

Així, podem constatar que tot i que la majoria de fills i filles que exerceixen violència contra els seus pares són adolescents, cada cop hi ha nens i nenes més petits immersos en situacions d’aquesta índole. L’any 2017, Raíces va atendre a 25 nois i noies d’entre 14 i 15 anys i a 29 d’entre 16 i 17 però també van arribar a l’associació 13 infants d’entre 6 i 10 anys i 18 d’entre 11 i 13. Els majors d’edat van ser 10.

Quant al gènere dels agressors, l’organització no troba diferències altament significatives en la seva praxi atès que el 59% dels infants i joves atesos eren nois mentre que el 41% correspon a les noies, que, això sí, van incrementar respecte a anys anteriors.

Respecte al nivell d’estudis, un 14% estava estudiant Primària, un 35% estudiava el primer cicle de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i un 37% el segon cicle. Un altre 6% es trobava cursant Batxillerat.

Alguns dels joves atesos (un 4%) estaven estudiant un cicle formatiu de grau mitjà, mentre que un altre 3% cursava altres estudis. No es tenen dades de l’1% restant.

Quasi el 30% dels infants i joves presentaven absentisme o abandonament escolar i en un 19% es tenia constància d’antecedents d’assetjament escolar.

Respecte a les activitats que realitzaven més enllà de les activitats acadèmiques reglades, quasi la meitat dels nens i joves atesos l’any 2017 per Raíces no duia a terme cap activitat de lleure o esport (47%), mentre que un 23% realitzava activitats esportives i un 14% i un 12% activitats relacionades amb el reforç escolar i l’anglès, respectivament.

Alguns dels agressors presentaven alguna addicció o ús-abús. Entre aquests, un 35% en presentaven amb el tabac, un 28% amb l’haixix i/o la marihuana, un 25% amb el telèfon mòbil i l’altre 12% amb videojocs.

Si en centrem en les circumstàncies familiars, podem veure que en un 44% dels casos, els progenitors estaven separats, quasi el 30% dels agressors eren fills únics; en 3 casos es donava la condició de fill adoptat; i en un 18% dels casos apareixia una mort significativa com a punt d’inflexió familiar.

Així doncs, es pot constatar que les característiques d’uns i altres agressors difereixen força, per la qual cosa l’associació assegura que, després de la seva experiència, no poden afirmar que existeixi un perfil únic de nois i noies que exerceixen violència filioparental. No obstant això, l’equip de l’entitat defensa que sí que hi ha quelcom en comú en tots ells i és que es pot intervenir en aquest tipus de situacions.

De la mateixa manera, els professionals de l’entitat recorden que la prevenció “és l’agent protector més potent” i que la coordinació entre serveis és fonamental per a una intervenció completa.

En aquest sentit, cal destacar que cada vegada són més els serveis que compten amb Raíces per tal d’atendre a famílies que presenten aquesta problemàtica. D’aquesta manera, moltes famílies que decideixen buscar ajuda poden aconseguir mitjançant la intervenció de l’entitat terrassenca una atenció més específica i individualitzada davant una problemàtica tan complexa com són els conflictes intrafamiliars.

Així, l’any 2017 el 37,8% de les famílies ateses per l’associació van arribar-hi derivades pels Mossos d’Esquadra o bé per les Policies Locals. Un altre 15,3% de les famílies ateses van ser derivades pels Serveis Socials del territori, on van acudir buscant assessorament davant les problemàtiques de la violència intrafamiliar viscudes en el nucli de la llar. L’entitat, però, també va comptar amb altres dispositius de derivació de l’àmbit escolar (escoles i instituts – 7,1%), sanitari (CAPS i hospitals – 4,1%), judicial (2%) i altres, com associacions o altres professionals.

A més, cal destacar que, gràcies a les activitats de difusió i divulgació realitzades, el 26,5% de les famílies ateses per Raíces van acudir-hi per si mateixes amb la voluntat de buscar assessorament i atenció terapèutica específica davant les problemàtiques descrites.

To Top