La Comissió Nacional del Mercat de Valors ha publicat tot just aquesta setmana, que el segon principal accionista de la Caixa, després de la Fundació la Caixa, és el fons d’inversió sobirà de Noruega. I és que els noruecs, a diferència de la majoria de països, i principalment del anomenats PIGS (Portugal, Italy, Greece and Spain) en lloc de tenir més deute, estalvien i són capaços d’invertir en altres països.
De fet, el volum d’aquest estalvi que podrà gaudir futures generacions és de més de nou mil milions de corones noruegues, uns 900 milions d’euros. És a dir, que els noruecs tenen estalviat el que generen com a país, el seu producte interior brut (PIB), durant 2 anys i 5 mesos. No deixa de ser impactant comparar aquet estalvi positiu amb l’endeutament que té Espanya. I és que mentre els noruecs tenen estalviat gairebé dos anys i mig del que produeixen, Espanya deu al voltant d’un any de tot el que la seva economia produeix. I de fet, part dels beneficis d’aquesta economia, seguiran engreixant els estalvis del fons sobirà noruec, degut a la privatització de la principal caixa d’estalvis catalana i única sobrevivent de la crisis bancària de la passada dècada. Ara en lloc de revertir la seva totalitat de guanys en fer la Caixa més solvent financerament i en obra social, un 3% s’anirà cap a Noruega. Què visionaries van ser els que creien que la solució a la crisis bancària era transformar totes les caixes d’estalvis en bancs privats!
*
jtorres@urbegrup.com
