EMÀ, dissabte, 15 de juny, al migdia, assistiré al traspàs del càrrec d’alcalde i posaré punt final a 28 anys d’alcalde i 12 de regidor de govern. En total 40 anys de vida municipal, suficients com per haver complert amb els deures de ciutadà. Mirant enrere, puc dir que han valgut la pena i el balanç el considero clarament positiu.
De totes maneres, plego cansat de veure com els ajuntaments han de batallar per qüestions que haurien de ser més senzilles, més properes a la realitat, més lògiques, per part del govern de la Generalitat. He de dir que els anys passen, però la ineficàcia es manté. Estem en un país on a la gestió no se li dóna la importància ni el relleu que té en altres països, començant per Suïssa, la meva segona pàtria.
Aquí, la improvisació, la mediocritat i l’invent fan fortuna, i esgota qui vol organitzar i programar l’acció de govern, sota altres paràmetres. En articles anteriors, n’he posat alguns exemples, avui en posaré un altre i, si Déu vol, ja com a exalcalde i exdiputat, continuaré oferint opinió, si el diari té a bé mantenir la meva col·laboració setmanal.
Anem al gra. Un estiu més, no tenim socorristes de piscines. Dic un estiu més, perquè portem ja tres anys amb gravíssims problemes per cobrir les places indispensables per poder oferir el servei de piscina als nostres conciutadans. De fet Catalunya, a dia d’avui, té un dèficit de tres mil socorristes. Sí, ho heu llegit bé. Fan falta tres mil socorristes per cobrir les places disponibles.
Per què passa ara i no passava abans? Doncs, perquè a algun il·luminat de la Generalitat se li va ocórrer fixar com a obligatori tenir un curs de cicle mitjà per obtenir el títol. És a dir, dos anys d’estudis i pràctiques per esdevenir socorrista. Algú pot pensar que, com més preparats, millor. Sí, però anem a pams. Modificar un requisit com aquest s’hauria d’haver plantejat amb 5 o 6 anys de termini, per poder preparar tanta gent, pe- rò a més no té lògica posar aquesta obligació a tots.
Ara, per cobrir places, hem d’importar socorristes de Xile, Argentina, Andalusia, Aragó… I tot i així el problema no queda resolt. Continuen faltant centenars de socorristes, a pocs dies d’obrir piscines, arreu del país. Davant les protestes i la indignació d’un any més així, surt un alt càrrec de la Generalitat i anuncia que per sortir del pas aquest any la Generalitat no inspeccionarà les piscines per comprovar si tenen els titulats necessaris o no. Senyor meu, que un govern digui que no farà inspeccions, mirarà cap a un altre costat, però si hi ha algun incident o accident no se’n farà responsable! És a dir, que s’espavilin els ajuntaments, si no compleixen la normativa… Diuen que al setembre ja miraran què fan de cara a l’any vinent!
En diverses reunions, vaig exposar, sense èxit com es pot veure, una possible solució amb mesures que considero lògiques. La primera, retornar als vells temps en què Creu Roja o la Federació de Natació preparaven socorristes amb cursos de 80 o 90 hores, en caps de setmana, de manera que molts estudiants s’hi apuntaven, per treure’s uns bons diners a l’estiu. Considero que per a un socorrista per a piscines de 200 o 250 metres quadrats de làmina d’aigua és més que suficient aquesta preparació.
Altra cosa és quan es tracta de socorristes per a piscines olímpiques, en grans ciutats o complexos esportius. I, finalment, un més alt nivell, per a socorristes de platja, que han de tenir unes condicions físiques molt més elevades. En resum, proposava tres titulacions, en funció de les condicions de treball. Doncs, no. Aquí, hem de ser diferents d’Aragó, Andalusia, Castella… i altres parts del món. Que pugui haver-hi un centenar o més de pobles que no puguin obrir les piscines per falta de socorristes no preocupa el Govern. I que altres centenars de piscines privades es trobin amb problemes semblants, tampoc.
En resum, cansa lluitar contra la ineptitud i la falta de coneixement del país. Ja sé que ara el Govern està per altres coses i no per governar, però és que portem molts anys d’ineficàcia i pals a les rodes, en comptes de trobar ajuda. Els qui en prenen el relleu tindran aquest i centenars d’altres problemes, contra els quals hauran de batallar, per intentar fer funcionar els serveis del seu ajuntament. Ànims i bona sort.
