El teatre Principal de Terrassa va acollir la mostra des de dijous passat dia 30 de maig fins a la seva clausura el diumenge, 2 amb la clàssica fotografia de família dels directors de les set companyies participants sobre l’escenari. Actrius i actors de companyies amateur de teatre de Terrassa que giren les seves produccions per tot el territori català es deixen la pell i l’ànima sobre l’escenari. Un autèntic formiguer de creativitat amb la voluntat de créixer anys darrere d’anys. Aquest any en comptes de començar el divendres, la mostra ha començat dijous. Un dels punts forts de la mostra és l’oportunitat que tenen les companyies en convertir-se en espectadors de les altres produccions. Juntament amb els membres de la companyia al públic en general de Terrassa s’acosta al teixit de base del teatre no professional, una forma diferent de créixer culturalment.
No hi ha dues companyies iguals, ni en la mateixa línia per la qual cosa l’espectador que s’ha abonat a la mostra ha pogut comprovar la diversitat de propostes artístiques presentades. Ha dominat l’humor, la comèdia per sobre de la tragèdia o el drama. Hi ha hagut adaptacions d’obres teatrals i obres de creació pròpia, en aquesta línia l’aportació al patrimoni cultural de la ciutat és significativa. Unes quantes actrius i actors van fer doblet participant en més d’un muntatge, el que demostra el bon ambient que es respira entre les companyies de la ciutat.
Una de les claus de l’èxit de la mostra és la feina dels tècnics que amb les seves propostes enriqueixen el resultat final, en cabezado per Jordi Pauls. Les aportacions del maquinista Dani Pino i l’il·luminador Francesc Puig en els muntatges va ser fonamental, és la feina que no es veu però que és imprescindible perquè una mostra com aquesta estigui a l’alçada que se li demana, estant sempre al peu del canó. Aquesta és una altra de les qualitats de la mostra, la formació sistèmica d’equip, el desig de pertinença a una forma d’entendre el teatre.
Creixer en tots els sentits
Cal aplaudir el paraigua de l’Ajuntament de Terrassa per aquesta proposta cultural que amb aquest ja van dos anys que se celebra. Esperem que el canvi d’equips de govern després de les eleccions municipals no afecti un festival que necessita créixer en tots els sentits. Les apostes pel teatre de base, més enllà de les escoles o els centres d’ensenyament mitjà on s’imparteix el batxillerat d’arts escènica fan que la passió pel teatre sigui viva en la societat. Una ciutat que estima el teatre, que sent passió pel teatre, és una ciutat que es pot veure a si mateixa des del pati de butaques. Moltes vegades les ciutats viuen instal·lades a l’escenari i no passen la quarta paret, de manera que es perd l’autocrítica i la visió des de fora. El festival ha vingut per quedar-se i per oferir a la ciutat el treball de moltes persones que dediquen el seu temps lliure al noble art del teatre.
L’autor es professor del INS Viladecavalls i cofundador i director de la Companyia 8
