Amb el bon temps, la vida al carrer s’intensifica i hi ha un espai exterior dels bars i les cafeteries que resulta especialment agradable de compartir. Les terrasses, ara a la primavera, i en especial a l’estiu que ja tenim a sobre, esdevenen espais on podem, simplement, assaborir el moment en la bona companyia dels amics o la família. I és que en tan sols unes setmanes, el sol ja no donarà treva, i hi haurà qui busqui aquella taula on toca l’ombra per fer un necessari parèntesi i refrescar-se una mica amb un cafè amb gel o una cervesa ben freda.
Si bé és en anar-se’n el sol, en arribar els capvespres de juny, juliol, agost i fins i tot de setembre, quan les terrasses es converteixen en indrets predilectes de trobada on passar l’estona. I on cercar estar a la fresca. O, si més no, intentar-ho…
Qüestió de preferències
Potser a la nostra ciutat no tenim platja, però sí piscines i moltes terrasses on fer més suportable l’estiu. De vegades les escollim d’una forma improvisada (simplement perquè passem per allà i en aquell moment ens ve de gust prendre alguna cosa). Altres cops anem expressament a aquella terrassa que és la nostra preferida, tal vegada perquè és a prop de casa, perquè està en una ubicació que ens agrada especialment o perquè ens serveixen unes patates braves del tot irresistibles.
Sigui com sigui, les terrasses són un bon mirall del nostre estil de vida, de carrer, tan mediterrani. No importa si ens hi asseiem sols o acompanyats. En el primer cas, sobretot si triem una terrassa emplaçada en un indret concorregut, ens podem distreure simplement observant, mirant l’ambient. En companyia, la terrassa dona peu a la conversa i és sinònim d’aquella desitjada tranquil·litat que, sovint, tant ens manca.