Avui s’escau la diada d’un sant del segle XIII i una santa del XV. Ambdós prou coneguts, tot i que per raons diferents: sant Ferran, rei de Castella-Lleó. Santa Joana d’Arc, heroïna nacional francesa, martiritzada en una foguera, després d’un judici injust. Tinc clar que la temàtica religiosa interessa poc actualment. Encara que tan sols sigui en perspectiva històrica, però, entenc que val la pena parlar-ne. Al cap i a la fi, algun canal audiovisual ens pretén entabanar amb gent del ram dels "poca-soltes". Ací, no es tracta pas de dos "arreplegats". Al primer dels casos, val a dir que els seus reptes principals anaven orientats a defensar la fe catòlica del país i alliberar-lo del jou sarraí. Va convertir en catedrals les grans mesquites de Còrdova i Sevilla. En aquesta darrera, per cert, fou enterrat. Al seu llom, alhora, cal adjudicar la fundació de la famosa universitat de Salamanca.
Pel que fa al segon, som davant d’una noieta a qui van prendre la vida amb tan sols 19 anys. La seva vivència religiosa s’arrelava en criteris d’una fe de soca-rel. A partir d’ací, fou escollida com a capdavantera i capitana de les tropes franceses, en la seva lluita per alliberar-se dels estralls derivats de la invasió anglesa. Amb cap altra prerrogativa que una bandera blanca amb els noms de Jesús i Maria -i al front d’uns deu mil homes- aconseguí expulsar l’invasor de la ciutat d’Orleans, Reims i altres nuclis del país.
Un cop feta aquesta breu sinopsi, advoco per recuperar el gust i l’interès de conèixer pàgines històriques prou engrescadores. Si més no pel fet que algú em podria titllar d’emprar receptes d’una suposada moralina… Massa sovint, ens manquen motius de trempera i la tria de fites ambicioses en la pròpia vida personal. Recordant una frase emblemàtica del mateix Víctor Hugo, "àdhuc la nit més fosca acabarà i el sol acabarà sortint". No s’hi val caure en el desànim o el passotisme de manca d’objectius.
Dit altrament, en Winston Churchill ho plantejava de manera prou similar: "Sóc optimista. Al cap i a la fi, no sembla pas massa útil ésser qualsevol altra cosa".
En aquesta línia, les dues figures que avui ens presenta el calendari esdevenen referents de gran vàlua. Oi que sí?
