La colla castellera Minyons de Terrassa festeja enguany quaranta anys de vida. Una fita que requereix, evidentment, l’esclat màxim per tal de retre’ls -des de tots els àmbits- el reconeixement que mereixen. Exactament es van crear el 21 de juny de 1979. El seu senyal d’identitat sempre ha estat la camisa de color lila/malva. Unes tres setmanes després de constituir-se, van presentar-se en societat a la Plaça Vella (duent a terme, llavors, un total de catorze castells).
El seu origen rau en una festa de germanor de la secció infantil del Centre Excursionista. A partir d’aleshores, ben bé es pot ben dir que han anat recollint premi rera premi… Fou cinc anys més enllà que actuaren -per primer cop- en una vila castellera per excel·lència, Vilafranca del Penedès, amb motiu de la diada de Sant Fèlix. Aquell mateix any tancaren la temporada assolint la descàrrega d’un 3 de 8.
1987 també fou un exercici especial per a la colla: descarregaren, per primer cop, el 2 de 8 amb folre (una segona pinya col·locada sobre la que és al terra) i -en el primer intent- el 5 de 8 (l’anomenada "catedral dels castells").
L’any següent, assoliren carregar un pilar de 6 i el 3 de 9 amb folre. Fins que, el 21 de novembre de 1993, van fer cim: per primera vegada, clavant l’inèdit 2 de 9 amb folre i manilles (ve a ésser una tercera pinya, damunt del folre, per reforçar-ne l’estructura). Aquest fou el primer castell de gamma extra del segle XX i va coincidir amb l’atorgament de la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat.
En una línia creixent, el 1994 van completar una "tripleta màgica" (3 de 9, 4 de 9 i 5 de 8). El 1995, arribà l’acollonant 5 de 9. Però si hi ha un fet que els fa vibrar clamorosament és el record del famós 3 de 10 amb folre i manilles, del qual foren els primers a descarregar-lo.
Podríem afegir un munt de reptes i èxits inacabables. Entenc, però, que -amb el poc espai de què disposo- n’hi ha més que suficient. Com a cloenda, em plau remarcar no sols que són grans. Alhora són bons.
Ho són des d’una vessant doble: són bons minyons (bona canalla, que podríem dir) i saben el que tenen entre mans. A base d’esforç, dedicació i rauxa han esdevingut una de les majors caixes de ressonància per escampar el nom de Terrassa arreu. Enhorabona!
