Fa uns dies han estat notícia les declaracions contra Manuela Carmena i Ernest Maragall realitzades per Cayetana Álvarez de Toledo, del PP, i Elsa Artadi, de JxCat. Carmena exerceix una "política senil"; aquesta "entrañable abuelita" defensava negociar amb ETA, afirmà Álvarez de Toledo. Artadi, referint-se a Maragall, digué: "Té 76 anys i no és opció de futur per a la ciutat". Aquestes declaracions desqualifiquen les persones que les han proferit, ja que són expressió de l’"edatisme", terme creat per Norbert N. Butler l’any 1969. Es refereix als estereotips discriminatoris contra les persones d’edat pel simple fet de ser grans i que es reflecteixen amb actes o paraules ultratjoses com l’insult i el menyspreu. Aquest article vol ser un petit homenatge a la vàlua de les persones grans, les quals aporten molt a la societat en tots els àmbits, també en el polític.
L’àlbum de la memòria. Com qualsevol altra etapa de la vida, envellir té els seus propis valors. Les persones quan es fan grans revisen la seva vida passada, recreen i reviuen els fets i els esdeveniments viscuts. La vellesa atorga un do a les persones que s’han fet grans, el bagul de les nostres vivències, l’àlbum de les imatges evocades per la memòria, en el qual es presenten totes les edats de l’home: el nen que juga, que es sorprèn de tot, que pregunta; l’adolescent que descobreix el món, que es rebel·la, que s’impacienta, que somia; el jove que s’apassiona, que s’enamora; l’adult que treballa, que crea família, que estima, que gaudeix i que pateix, i el vell en què s’ha tornat que persevera en el ser i s’esforça a seguir vivint.
L’aprenentatge nou. A partir d’aquesta revisió la persona gran confessa que ha viscut, que ha valgut la pena viure la vida. Això li pot servir per realitzar un aprenentatge nou: aprendre a esperar, a callar, a escoltar; aprendre a mirar, a observar, a contemplar la realitat -la naturalesa i la vida de les altres persones- amb uns ulls nous, amb paciència, amb serenor, amb reflexió, amb humor. Aquesta acumulació d’experiència de la vida, de coneixement de la vida pràctica, és el que en podem anomenar saviesa. Hi ha un proverbi xinès que diu que una persona comença a envellir quan deixa d’aprendre. En aquest mateix sentit afirma Neruda que una persona no envelleix quan se li arruga la pell, sinó quan se li arruguen els somnis i les esperances.
Aportació social. Les persones grans són més que avis o "entrañables abuelitas", són persones valuoses, importants i necessàries. És habitual, però, escoltar que l’envelliment demogràfic contribueix a l’augment de les despeses socials. Tanmateix, si ens preguntem si la gent gran només fa aquesta aportació negativa a la societat, la resposta és que les seves aportacions són moltes, importants i positives per a la societat. Les persones que avui s’han tornat grans han contribuït al nostre país a la construcció de l’actual societat -la dels infants, dels joves i dels adults- mitjançant el desenvolupament econòmic i la recuperació del millor sistema per viure plegats, la democràcia. Aquestes persones fan actes de cura, és a dir, paren atenció per vetllar pel bé de les persones a l’àmbit familiar mitjançant, malgrat les limitacions econòmiques, l’ajuda als fills i la cura dels néts i participen en els àmbits cívic, social, cultural i polític a través del voluntariat, l’associacionisme o la dedicació dels seus últims anys a l’acció política pel bé de la comunitat.
Opció de futur. No, Sra. Álvarez de Toledo, les persones grans que són polítics, metges, professors, entrenadors, cantants, etc., no fan una política senil, no practiquen una medicina senil, no donen un ensenyament senil, no entrenen a futbol, pilota a mà o bàsquet senilment, no canten senilment. Ho fan igual de bé que els joves i els adults, però amb més experiència. Sra. Artadi, les persones grans sí que tenen opció de futur, ja que el seu futur és precisament el present que deixen a les generacions joves, ja que el futur de les noves generacions sempre depèn del present que deixen les anteriors generacions. Ah!.. I també voten.
* L’autor és filòsof
