En un entorn de tipus d’interès negatius, on fins i tot el deute sobirà d’alguns països a molt llarg termini, té rendibilitats negatives, com és el cas d’Alemanya, cal assumir més riscos si es vol obtenir una rendibilitat com a mínim superior a la inflació. Aquesta opció tampoc es pot assolir amb el deute públic espanyol, ja que a 10 anys no dona ni un 1% de rendibilitat anual.
Potser ara és el moment de comprar bons autonòmics que tenen una rendibilitat major. Per exemple, uns bons a 30 anys que la Generalitat de Catalunya va emetre al 2005, és a dir, que tenen ara 16 anys per arribar al seu venciment (a l’any 2035), donen una rendibilitat superior al 3%. Clar aquests bons suposen un major risc i potser el diferencial amb els bons equivalents de l’Estat espanyol no es tan gran, ja que aquest últim dona poc menys del 1,5%.
El que queda clar és que en aquesta anormalitat normalitzada que estem vivint amb tipus d’interès negatius, les decisions d’inversió són molt incerteses i com deia un verset bíblic "l’abundància que pertany al ric no li permet dormir"
*L’autor és Conseller Urbegrup. Doctor en finances i professor universitari.
jtorres@urbegrup.com
