L’alopècia ha estat sempre una malaltia associada al gènere masculí, tot i que no és exclusiva dels homes. L’estil de vida del segle XXI, les dietes desequilibrades, els medicaments o determinades malalties o alteracions hormonals són alguns dels causants de què les dones també pateixin la pèrdua de cabell.
Mantenir el nostre cabell sa, fort i brillant és un hàbit que va molt lligat a la cura de la nostra estètica. Per això, veure com cau o es debilita és motiu de preocupació. A vegades detectem que el nostre pel es debilita i es trenca amb facilitat. Aquesta caiguda pot ser ocasional. Però quan aquest problema s’intensifica hem d’esbrinar l’origen i trobar una solució. Les causes més comunes, segons el doctor Alejandros Seidatan de Top Doctors, poden ser:
Estrès emocional o físic. Quan creues una fase estressant, pots experimentar la pèrdua de cabell. Això és degut al fet que el teu cos utilitza els recursos per superar aquest mal moment i a més d’un esforç físic també pot influir.
Contaminació. La pèrdua sobtada de cabell és imminent si els contaminants de l’aire, incloent-hi partícules, pols, fum, níquel, plom i arsènic, diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, amoníac e hidrocarburs aromàtics policíclics es dipositen al cuir cabellut i el cabell.
Dieta deficient. Una alimentació incorrecta pot conduir a una manca de nutrició en el nostre cos i desencadenar la pèrdua massiva de cabell en aquella persona.
La manca de son. No dormir les hores suficients també pot debilitar el cuir cabellut i provocar la caiguda.
Manca de proteïnes. L’absorció de nutrients, com la proteïna, és essencial perquè ajuda a crear noves cèl·lules. Però si el cos no en té suficients no podrà fer el canvi de pèls vells per nous.
Canvis en els anticonceptius. Deixar la píndola o canviar a un tipus d’anticonceptiu hormonal també pot ser una causa.
Embaràs. Per acció de les hormones d’estrògen, les dones embarassades poden notar que el cabell entra en la fase de creixement ràpid. Però, un cop tornen als nivells hormonals normals, després del part, el cabell pot tornar a caure novament.
L’ús continuat de gomes de cabell. Les cues i els pentinats massa ajustats poden danyar seriosament el pèl. L’aplicació constant de productes químics també debilita les arrels.
Anèmia. Dos de cada 10 dones, d’entre 20 i 50 anys pateixen deficiència de ferro, causa fàcil de caiguda del cabell.
Canvis hormonals. La síndrome d’ovari poliquístic simbolitza el desequilibri de les hormones sexuals femenines. Un excés d’andrògens dóna com a resultat quists als ovaris, un major risc de diabetis i canvis en el període menstrual. L’hipotiroïdisme és un altre condicionant.
Herència familiar. Si els familiars més directes pateixen o han patit pèrdua de cabell aquella persona pot tenir més tendència a patir alopècia, segons el doctor Seiadatan de Top Doctors.
Tipus d’alopècia
Abans de pensar en quin tractament hem de seguir per revitalitzar la crescuda del cabell és important examinar el seu estat amb un especialista. Aquest diagnòstic es realitzarà a partir d’una analítica personalitzada que mesurarà el nivell dels nutrients a la sang per identificar si existeix alguna deficiència. També s’analitzaran les hormones i s’examinarà la densitat del pèl amb un tricograma.
El doctor Pablo Naranjo, de MC360, divideix l’alopècia en els següents tipus: efluvio telogènic agut (a causa de l’estrès); alopècia androgenètica (més comú en els homes); per efectes secundaris d’un fàrmac (quimioteràpia); per anèmia i alopècia areata (en una zona concreta del cos).
