Als 12 anys, a l’Albert Vilet (Terrassa, 1971) ja li agradaven les motos. A aquesta edat va veure una Ducson Repris a un "cementiri de cotxes" de la carretera de Rellinars. De seguida li va dir a la seva mare, i la van comprar. "Les Ducson, les fabricaven a Mollet i eren, diguéssim, la competència de les Derbi", apunta.
Quantes motos d’època té ara?
La veritat és que en arribar a les cent vaig deixar-les de comptar. Jo sobretot tinc motos espanyoles que daten de després de la Guerra Civil. En especial, dels anys 50 i 60.
De quines marques?
Montesa, Ossa, Guzzi, Bultaco, Echasa, una Rondine Sport, Ducson, Reddis… la típica Vespa de la pel·lícula "Vacaciones en Roma"…
Les ha restaurat totes?
Totes. Jo no he comprat mai cap moto nova; i en tinc més d’un centenar. Moltes les vaig adquirir fa 30 anys a particulars. Ah! També tinc una vespa vermella amb sidecar amb què vam viatjar per Menorca amb la família. Hi vam fer més de 600 kms!
I com reaccionen els altres cotxes quan el veuen amb el sidecar?
Quan et venen per darrere, se’t queden mirant i aflueixen. Després se’t posen al costat i et fan la foto. I, en acabat, te’n fan una altra quan ja t’han avançat.
Què és el més important en restaurar una moto clàssica?
Sobretot no pots començar la feina si no tens totes les peces. Un cop hi són totes, desmuntes la moto, la neteges de greix i fang, i ja es pot sorrejar (s’hi llença sorra amb una pistola i així el ferro queda net i polit). Llavors te n’adones si hi ha algun copet o alguna peça trencada. Es solda, es treballa la xapa i ja la pintes. //
