Georges Bizet va néixer 1838-1875 a París fill d’un fabricant de perruques que després es va convertir en mestre de cant que es va casar amb una pianista excel·lent, en aquest ambient va créixer entre professors de música. Va escriure setze òperes, sent Carmen la seva òpera més cèlebre. El 1863 estrena Les pêcheurs de perles que aquests dies de maig podem veure al Gran Teatre del Liceu.
Quan Bizet escriu aquesta òpera s’enamora d’una cambrera del seu pare i té un fill, però no es casa fins a anys després amb una dona jueva filla de banquers amb la qual va tenir un altre fill. La seva mort prematura va crear tot un mite.
En aquesta òpera el protagonista és Nadir interpretat per John Osborn el dia de l’estrena, deixant el públic amb la boca oberta. Nadir juntament amb Zurga (Micheal Adams) i Lélia (Ekaterina Bakanova)formen l’elenc protagonista. Els moments estel·lars de l’òpera es troben en el primer acte en l’ària de Nadir "je crois Entendre encore". Moment únic de la nit, autèntic lluïment per al cantant que va arrencar l’apaludiment de les butaques.
Els pescadors de perles ens parla de l’amor prohibit entre una jove i un pescador, a causa dels vots de castedat d’ella i la seva consagració als déus. A aquest amor prohibit se li suma un tercer en discòrdia, i així tenim un triangle que li posa més llenya al foc. L’obra respira fascinació per l’exotisme, que ve de la traducció al francès de Les mil i una nits. Per això no és estrany que aquesta òpera transcorri a Ceilan.
La directora d’escena és l’holandesa Lotte de Beer, que es va dur una sonora xiulada la nit de l’estrena, el públic del Liceu no li va agradar que traslladés l’acció exòtica al plató d’un reality show. Destaquem l’escenografia espectacular de Marouscha Levy i la videocreacuñib d’Alex Uragallo. El poble de pescadors original al Liceu es converteix en un plató ple de càmeres, regidors, il·luminadors, microfonistes, etc. El públic televisiu és el Cor del Gran Teatre del liceu, situat darrere d’un tul, permet que s’amaguin quan no estan il·luminats en uns apartaments on tothom segueix el programa de televisió. El cor encarna el ciutadà mitjà aficionat al Barcelona o l’Espanyol amb les seves banderes de seguidor de futbol, ??al costat del cor, l’orquestra dóna un color a cada escena, l’orquestra no es dedica només a acompanyar la veu, sinó que crea un ambient que dóna peu al drama de la mà mestra del director musical Ives Abel.
Potser Els pescadors de perles sigui la millor òpera de la tempora del Liceu, i la que més reprovacions ha rebut la directora d’escena Lotte de Beer. No és que la realització d’un reality show sobre l’escenari d’una temple de l’òpera sigui un sacrilegi, ni una modernitat sorprenent, la directora d’escena ha volgut fer una òpera del segle XXI, amb recursos no del silgo XIX sinó recursos de la nostra realitat contemporània com els mòbils o les càmeres. Que les posades al dia dels muntatges operístics es posin al dia i s’actualitzin, no hauria d’ espantar com a espectadors, potser al contrari, hauríem d’agrair l’esforç per fer-nos pròxima l’òpera.
* L’autor és professor del INS Viladecavalls i cofundador i director de la Companyia 8
