Enguany s’acompleixen 100 anys de l’arribada (a Terrassa) de la Comunitat de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora (popularment conegudes com a "darderes"). Ha plogut molt d’aleshores ençà en el centre (conegut amb el nom de Sant Josep Oriol) que desenvolupa una triple tasca de llar per a ancianes autònomes, residència assistida per a persones en règim de dependència i centre de dia per a acollida de personal dependent. Aprofitant l’avinentesa, demà (dissabte), a la tarda, es farà una trobada de celebració d’aquesta fita, amb presència de les deu comunitats religioses existents a l’Arxiprestat de Terrassa.
Inicialment -l’any 1599- era un moviment d’espiritualitat totalment seglar, ubicat al col·legi de Betlem dels jesuïtes de Barcelona. Tenien cura de malalts de l’Hospital de la Santa Creu i gent empresonada. Cent trenta-dos anys més tard, el metge i veterinari Francesc d’Assís Darder i Llimona creà -dessota l’advocació "Causa pia Francesc Darder"- un centre d’atenció mèdica per a les internes d’aquell centre hospitalari… Fins que el tancament del cercle es produí el 1896 gràcies a la conversió en orde religiós per part de sor Isabel Ventosa i Roig. Una monja vilanovina que atenia pobres i malalts (arran l’epidèmia de còlera de 1854) i que optà per adoptar les regles de l’Orde Regular de sant Francesc d’Assís. La conjunció i simbiosi d’una ferma espiritualitat amb la praxi de la caritat cristiana tenen una vàlua incalculable. Més encara quan és conegut arreu com el sant dels animalons i estendard de la pobresa i la senzillesa extremes.
Precisament si una cosa distingeix especialment aquestes religioses és una actitud silent, compromesa i discreta envers una vocació sentida i viscuda en plenitud. Per això entenc que cal remarcar i magnificar -en majúscules- la fondària de la seva vocació. Crec de justícia aconseguir que tots aquells egarencs que no sabien gaire cosa de tot plegat prenguin nota d’allò que és molt més que una feina ben feta. Totalment arrelada a l’esperit evangèlic de les benaurances. "Fent el bé i no mirant qui. Sense que la mà esquerra pugui saber a què es dedica la dreta." En aquest esperit rau l’essència de la plena caritat cristiana. I, en ple segle XXI, això és or.
