El millor que hi ha és la sinceritat. Així, al no haver de justificar-te, disposes de més temps per gaudir de la natura. Però la sinceritat no abunda. Faltar a la veritat deu ser un mecanisme d’autoprotecció que, en grau intens, podria tenir que veure amb l’egoisme. Una altra possibilitat seria una manca de comprensió entre uns i altres, com si patíssim algun grau de trastorn autista, però, en canvi, els que pateixen la malaltia no enganyen mai al no ser capaços d’interpretar fàcilment el pensament dels altres. Per tant, el nostre problema deu ser que no ens escoltem.
A un altre nivell, és un fet real que durant la història de la humanitat el progrés tecnològic ha estat constant i, durant la darrera centúria, espectacular. La tecnologia desenvolupada en l’armament per fer guerra té prioritat en els pressupostos dels països més rics. Alguns països actualment també construeixen fronteres ben sòlides i filfarrades amb pues, per blindar-se dins el seu benestar, amb total despreocupació pel patiment que hi ha a molts indrets del món, un món on es vulneren els drets humans. Amb aquesta tendència, el desequilibri entre països seguirà incrementant-se: els més rics cada vegada ho seran més, i també més elevada la proporció dels que pateixen i moren. Hem patit dues guerres mundials causades per l’egoisme humà però, malgrat l’existència d’organismes com l’ONU, l’actitud dels governants no canvia. Estem rodejats de paradoxes i conflictes d’interessos.
Quan l’homo sapiens va inventar la roda, o quan va descobrir com fer foc, segur que inicialment no va pensar a utilitzar un carro per robar, o a cremar les riqueses d’un veí a qui envejava (però avui en dia sí que existeixen piròmans que cremen boscos…). És a dir que l’egoisme s’ha anat instaurant de mica en mica, amb propietats privades que, en molts àmbits, s’han desequilibrat. Els humans no hem estat capaços d’ajudar-nos. Cadascú mira per ell. Però els governants haurien d’estar obligats a vetllar també pels de fora de les seves fronteres, i és vergonyós i decebedor que no sigui així. Als nostres governants, globalment, els manca cultura i ètica, o no tenen prou coratge per aplicar uns principis rectors vàlids per exercir aquesta professió tan important.
L’home prehistòric segur que, en algun moment, va començar a desenvolupar bondat i maldat (que la resta d’animals no tenen) i, espontàniament, es van anar configurant les relacions entre humans. Però no va ser fins a Homer, fa 26 segles, quan es van escriure els primers llibres, la "Il·líada" i l’"Odissea", epopeies llegendàries on es ressaltaven les virtuts, i un segle després els filòsofs i savis grecs van aprofundir més detalladament en aquestes virtuts: veritat, sinceritat, austeritat, solidaritat, etc. (de què també es deriven unes conductes oposades: mentida, hipocresia, cobdícia, egoisme, etc.).
Sembla doncs que ens caldria seguir estudiant els filòsofs i savis grecs per aprendre a pensar sota aquests principis virtuosos, doncs gairebé enlloc es tenen en compte. Els filòsofs actuals els segueixen analitzant, intentant encaixar-los en el nostre accelerat actual ritme de vida, ple de tecnologia. Un d’ells, Emilio Lledó, m’ha sorprès per la seva claredat d’idees; els seus llibres, com les classes que impartia a la universitat, ajuden a pensar amb l’honestedat que necessitem.
La gran desconnexió que tenim entre l’ètica i el progrés no s’hagués hagut de produir mai, i serà difícil reapropar-los. Però s’acosten unes noves eleccions europees i municipals, pel que tornem a tenir l’oportunitat d’escollir els polítics que creguem que puguin defensar, amb honestedat, els interessos de tots. I Lledó ens ho diu ben clar: no votis mai un partit o un polític a qui hagis detectat alguna mentida o contradicció, ni que sigui mínima! Nosaltres només haurem d’anar a votar, però ens cal fer-ho bé. D’això dependrà que posteriorment hàgim, o no, de "manifestar-nos" o també fer "desobediència civil" si els escollits no han lluitat per aplicar el programa que ens van prometre.
* L’autor és doctor en Medicina
