La Meritxell Ayala s’emprova el seu vestit blau turquesa de fantasia, tipus princesa, centellejant com la diadema de brillants que adorna el seu cabell. Tot i que ella ja va néixer a Catalunya, li fa molta il·lusió preparar una celebració ben típica del país d’on són els seus pares, Colòmbia. És la festa dels 15 anys (que la jove va complir el març passat), tradicional a la majoria dels països llatinoamericans, des de l’Argentina fins a l’Equador, passant per Mèxic, Bolívia, Perú, Veneçuela o la República Dominicana.
Aquest esdeveniment, l’organització del qual suposa una feina "com la d’un petit casament" -explica la Claudia, la mare de la Meritxell-, té un significat molt concret: el de reunir familiars i amics de la "quinceañera" per solemnitzar "el seu pas de nena a dona".
Fidels als costums dels seus països d’origen, moltes famílies hispanoamericanes residents a Catalunya conserven aquesta tradició i preparen vetllades fantasioses en la decoració i simbòliques en bona part del contingut.
La festa dels 15 anys de la Meritxell serà a finals de mes en una masia dels afores de Rubí. Hi assistiran uns 120 convidats. Les invitacions, les han enviades uns dos mesos abans. I des del gener la mare de la Meritxell prepara (cosint tuls, llaços, cortines…) la decoració en blanc i blau prevista per a la masia. Anirà en perfecta combinació amb el vaporós vestit de la noia. Aquesta peça de gala ha arribat directament des de Colòmbia, on l’ha confeccionat una familiar. Costa trobar a Catalunya roba o articles específics per a la festa dels 15 anys, així que sovint les famílies els acaben cercant a internet o comprant directament a l’altra banda de l’Atlàntic.
El protocol en si que segueix la festa dels 15 anys varia entre països i famílies, encara que hi ha certs moments que resulten inexcusables. A les "quinceañeras" catalanes és costum, per exemple, que, un cop vestides, pentinades i maquillades, les vingui a buscar un cotxe especial a casa. Un descapotable, en el cas de la Meritxell; potser una enorme limusina… El vehicle les trasllada fins al local on ja esperen els convidats, que solen ser rebuts pels pares i els germans de la protagonista.
En països com Mèxic, Colòmbia o l’Equador resulta freqüent que, abans de la festa en si, se celebri una missa.
Les mirades dels convidats es dirigeixen cap a la jove quan entra a la sala de celebració, sovint de la mà del seu pare, com si d’un casament es tractés. Així va ser a la festa de la Mishell Quispe, que anava de bracet d’en Christian, el seu pare. La família, que viu a Nou Barris, a Barcelona ciutat, és originària de Quito, a l’Equador.
És comú que la filla balli a continuació un vals amb el pare, amb familiars i amics. "A la nostra festa vam fer la dansa de les set dames i els set cavallers, que eren amics de la Mishell -explica en Christian. Amb ella inclosa en el ball sumaven 15." Cada un d’ells duia una espelma encesa, que la Mishell apagava durant la dansa.
Sovint és l’amfitriona qui entrega quinze espelmes a aquelles persones que han estat les més importants durant la seva vida. Cada espelma simbolitza un record, una vivència especial de la "cumpleañera" amb aquell ésser estimat. Aquest instant també es coneix com "l’arbre de la vida".
I de vegades es projecta un vídeo de la noia des que era petita. Fins que arriba un dels moments més simbòlics, el del canvi de sabates. La Claudia Gutiérrez, mare de la rubinenca Meritxell, diu que "en aquest moment, la jove s’asseu en una bonica cadira i el seu pare li canvia les sabates planes per unes de taló, com a mostra del pas a l’edat adulta".
A la festa de la família de Barcelona, la "cumpleañera" va entregar una nina a la seva germana petita amb aquest mateix significat.
Mai falta un gran i acolorit pastís (amb 15 espelmes, és clar) com a colofó de l’àpat que s’ha anat servint. "En general es fa un sopar, no un dinar -diu la Claudia, de Rubí-; la festa comença cap a les 7 o les 8 del vespre i s’acaba de matinada." En Christian, de Barcelona, indica però que hi ha noies que en fer 15 anys no volen tanta festa: "N’hi ha que s’estimen més que els compris un iPhone…".
