Carmen Valverde, pintora egarenca, va ser un dels 24 artistes que van participar en la tercera edició del Gargar Festival de Murals i d’Art Rural, que va tenir lloc l’any passat.
Per què va decidir presentar la seva sol·licitud de participació en el certamen?
Vaig conèixer el Gargar a través d’internet. Em va agradar la iniciativa i em vaig posar en contacte amb els organitzadors. Jo soc pintora d’estudi però em venia de gust sortir al carrer a pintar perquè penso que és una manera d’apropar l’art a la gent. En la meva edició es van presentar 280 propostes i l’organització en va seleccionar 24, de les quals només tres érem dones.
En què consistia la seva proposta?
Quan vaig presentar la meva sol·licitud, els vaig comentar que volia una paret petita perquè només tenia dos dies per pintar i ho havia de fer jo sola. A diferència d’altres artistes, no podia començar abans. A prop del poble fan molta producció de vi i vaig escollir pintar raïm.
Però vostè està més especialitzada en retrats naturalistes que no pas en natures mortes.
Sí, però a Penelles tenia un temps limitat, l’execució de l’obra era complicada i per fer un retrat hauria necessitat més temps. Jo ja havia pintat un quadre de raïm en petit i el que vaig fer allà va ser passar-lo a la paret, augmentant la mida de la pintura.
És difícil pintar un mural?
Són parets enormes. La qualitat dels dibuixos és impressionant. Els murals són molt grans i molt espectaculars. Porten molta feina i has de tenir el temps molt controlat. Els artistes que participen en el Gargar treballen de valent. De vegades costa controlar les proporcions. El meu mural era dels més petits. Tot i això passar del petit quadre que tenia a una paret de tres metres d’alçada per 1,80 d’amplada ja va ser difícil. Vaig estar-hi 24 hores reals, des de divendres a la tarda fins a diumenge al migdia.
Com va anar l’experiència?
Vaig al·lucinar. La gent agafava una cadira, s’asseia davant la paret reservada per cada artista i s’estava allà mirant com pintàvem, ens preguntaven coses, etc. Va ser molt proper. Va ser una experiència fantàstica. La paret on vaig pintar jo era d’una casa. A més, vaig estar allotjada a casa d’una família. Els veïns del poble s’impliquen molt amb el festival. El primer any potser eren una mica reticents però ara ja demanen tanda perquè pintin a casa seva.
Què atrau els artistes a presentar-se a aquest festival?
El nom del Gargar està prenent molta força. S’ha convertit en el festival internacional per excel·lència de l’art mural. El nivell augmenta any rere any i ve gent de tot el món. És una meravella. El poble s’ha convertit en un museu a l’aire lliure. A més, el festival està molt ben organitzat.
