Aquest diumenge és el Dia de la Mare i és un bon moment per reflexionar sobre un problema que afecta moltes dones i pot derivar en depressió. Parlem de la síndrome de la dona perfecta o dones que carreguen amb tot per demostrar la seva força constantment.
Autoexigir-se en excés, voler assumir moltes tasques a la vegada cada dia i posant a prova les forces personals és una condició que assumeixen moltes dones, mares i treballadores, i que posa en risc la seva salut física i mental. Els psicòlegs han posat nom a aquesta condició femenina. No és un trastorn ni una malaltia però sí que pot derivar en un quadre d’ansietat o depressió si no es posen límits a aquest sofreesforç. El defineixen com la síndrome de la dona perfecta o l’ansietat d’autoexigir-se molt, posant al límit les forces personals.
Són dones que lluiten diàriament per ser bones en la seva feina, han de ser les millors mares, les millors esposes, les millors amigues, sempre disponibles i sempre anhelant ser la millor versió d’elles mateixes en tots els contexts de la vida, sense donar-se permís a equivocar-se o a pensar una mica més en elles mateixes.
En aquest grup de dones perfectes s’inclouen aquelles amb un profund sentiment de solitud, que senten que no reben el suport que necessitarien de la seva parella, dels fills o de la família i també dels companys de feina, davant d’una situació complicada. Dones a les quals gairebé ningú els pregunta com estan o si necessiten alguna cosa o algun suport. Senten frustració constant per tenir sempre la ment ocupada en tasques de la llar: què comprar, qui ho fa, quins aliments manquen a la nevera… Les dones (i mares) pateixen una sobrecàrrega mental, unida a una intensa autoexigència per voler arribar a tot i no poder, descriu la psicòloga, Neus García, especialista membre de la plataforma Top Doctor. “La pressió social, el rol que s’atorga a les mares a la publicitat i la seva incorporació al mercat laboral, sense repartir-se de manera equilibrada les càrregues familiars fan que apareguin problemes de salut físics i mentals associats a aquesta càrrega”, alerta la psicòloga. Dolors musculars, contractures, trastorns digestius, mal de cap… són alguns dels símptomes relacionats amb aquesta síndrome “invisible”.
Quan aquestes dones ja no poden tirar més endavant degut a una malaltia o per esgotament, aleshores han de prendre la decisió d’aturar-se i escollir. És aleshores quan poden aparèixer els monstres de l’ansietat i de la depressió. El sentiment de culpa constant, la sensació de no arribar a tot i de fallar, acompanyat de tristesa poden derivar en una depressió.
Com fer front a la pressió
És evident que ser mare i treballar suposa una càrrega que, plantejada amb una bona organització horària i familiar, no ha de ser negativa i perjudicial. Les persones som imperfectes i això és el que ens fa úniques. En molts moments de la vida diària, sobretot quan hi ha nens petits, hem de demanar ajuda perquè la necessitarem, recorda la psicòloga de Top Doctors. “És essencial prendre decisions, delegar, i atendre els primers símptomes que es presentin per a evitar que s’agreugin”, indica la psicòloga. La dona ha de mirar al seu interior, preocupar-se per ella i reservar-se una hora al dia a fer allò que li agradi.
“L’energia és limitada, cal descansar i, sobretot, cal fer-ho havent pres consciència que som éssers vàlids i dignes de ser estimats encara que com a mare no siguem les millors”, conclou un altre expert.
