Ja hem passat el primer round. M’estic referint als comicis del 28-A. En menys d’un mes, vindran els locals€ I, si Déu no hi posa remei, tal vegada repetirem a la tardor, davant la inacció del govern de la plaça de Sant Jaume i el KO tècnic del grup del PDeCAT (amb el seu “messies” a Waterloo).
Tots feien càlculs abans de l’embolat. Està clar, però, que hi ha algunes conclusions contundents i sagnants que no podem obviar. D’entrada, el daltabaix de les opcions dretanes. Ací ubico PP, C’s i VOX€ Basar la seva estratègia en la crispació, l’anticatalanisme, la xenofòbia, les desigualtats socials i el retorn al feixisme es paga.
En segon lloc, ja cal que els partits nacionalistes catalans s’asseguin i reflexionin acuradament. Està clar, però, que qui ha d’afinar molt i molt és el PDeCAT. Tot sol no va enlloc. Més ben dit, s’acula com els crancs. Evidentment, aquest ha estat un dels encerts visionaris dels republicans, que etziba les hosts del “forà” Puigdemont a les calderes d’en Pere Botero. Recuperar el terreny perdut els costarà un ou!
Després de tant de temps, segueixen entestats a vendre fum i oferir la xocolata del lloro d’un paracaigudes situat al cel de Waterloo que ja no s’obre. Amb l’espectacular salt endavant d’ERC, el toc de gràcia definitiu els pot venir el proper 26-M€ I ací ja no parlo tan sols en clau egarenca, sinó que ho extrapolo a l’àmbit global del Principat.
Una tassa de xocolata encara més agra és la que s’ha de cruspir el “fracasado” Pablo Casado i els seus “peperos”. Després d’un munt de casos de corrupció, s’ha demostrat que l’eina de la crispació i l’amenaça constant amb la cisalla del 155 se’ls ha girat en contra. Sense oblidar que els serrells del que sembla un més que segur “fals màster” no podien enterrar-se amb el foc del sobreseïment… Bo seria, a hores d’ara, repensar-se tal vegada l’opció de la “carta Soraya”, a qui van descavalcar amb nyaps i tripijocs típics de la caverna mediàtica i de les batejades com a “clavegueres de l’Estat”. Si més no, oferia un perfil més moderat i ajustat a paràmetres d’una certa modernitat. Ja s’ho faran!
Fum, xocolata, núvols i globus€ No serà que fer política és quelcom molt més senzill?
