Deien els practicants antics de l’ofici que per agafar prou seguretat a l’hora d’afinar un piano han de passar, com a mínim, de 15 a 20 anys des que es comença a entrenar l’orella. Així ho corrobora en Roger Torruella, de Vacarisses, que ara té 55 anys i en porta més de quaranta tractant d’aconseguir el so idoni per a cada tecla.
"Es comença pel ‘la’ de l’octava central i després s’estudien les 228 o 230 cordes de la resta de l’instrument", explica aquest afinador de pianos de professió. En Roger duu a terme l’esmentada feina des de fa dècades per a la Jazz Cava (també va treballar quinze anys per a la sala Jamboree de Barcelona).
"El 90 per cent dels meus clients, però, són particulars; és a dir, gent que té un piano a casa -apunta- i vol afinar-lo."
El veí de Vacarisses indica que cal fer-ho "cada any, o cada dos anys com a màxim".
En Roger és músic (toca l’orgue i també, clar, el piano) i indica que la tasca d’afinació de l’instrument varia en funció de si és un piano de cua o vertical; de la seva alçada, o de l’allargada de la corda. Antigament un afinador podia estar una mitjana de quatre hores obtenint, nota a nota, el bon so. Avui, gràcies als programes informàtics que els afinadors utilitzen com a suport ("toques la nota, el programa detecta el so i t’indica quin hauria de ser l’òptim", diu), el procés s’ha reduït a dues hores.
"En afinar pianos, la tecnologia ajuda…, però l’orella sempre hi és i acaba la feina", afirma. "Per desenvolupar aquest ofici cal entrenar i exercitar l’oïda de la mateixa manera que un bon sumiller entrena l’olfacte -afegeix. I també convé tenir grans dosis de paciència." //
